LA LÍNIA VERMELLA
Aquesta expressió fa molta gracia o pena, quan surt de la boca dels nostres polítics, que en un atac de coratge, busquen aquest símil per fer veure que no deixaran fer això o allò. El president Mas l’ha utilitzada per avisar als Populars, que amb el tema de la llengua estant traspassant aquesta línia, i si segueixen per aquest camí no hi haurà res a fer. Aquests amb el seu ideal de l’Espanya uniforme sense fre, el que per ells es una anomalia, o sigui una llengua diferent del castellà, i ho fan abans d’unes eleccions, on el més trist es que això dona vots, i busca problemes allí on francament no n’hi ha cap, crec que tres persones no es un problema per set milions i mig en total, posaria la fusta per mesurar molt més amunt.
El president Mas ha avisat a Mariano Rajoy, que no hi haurà acords a Catalunya, ni a Espanya si continua amb al batalla per la llengua, i més quan governi desprès del 20 de novembre. No vol que es consideri una amenaça, sinó una reflexió pels populars, que considera que atien un conflicte innecessari, i ha convidat a rectificar, creu que Catalunya te la raó jurídica i les competències per fer-les servir, malgrat tot busca aliats pels pressupostos, recordant que els que tant critiquen les males companyies han negat el suport. Per altra banda el grup Ciudadanos, segueix amb la seva única dèria, la fòbia catalana, i vol fer una campanya per denuncia la mentida que segons ells expliquen els nacionalistes de la Diada, i que creuen no es la festa de tots els catalans, per últim Duran i desprès de l’aprovació definitiva al Senat, on per cert els senadors socialistes catalans van tornar a votar en contra de Catalunya sense rubor, ha manifestat que ja n’hi ha prou de solidaritat, i se sent més allunyat que mai d’Espanya, ja que aquesta exclou el catalanisme polític, tot hi advertir que encara no hi ha perill de ruptura.
Realment, l’Estat espanyol sap molt be de la poca credibilitat de les amenaces amb la boca petita dels partits catalans, recordo les línies vermelles que va marcar Esquerra al partit socialista en el tripartit en un moment de treure pit de cara a la galeria, i que desprès van ser traspassades una a una sense vergonya, i sense contestació republicana, ara el President torna a posar a la seva boca la frase, però alhora i tot avisar de la gravetat de l’assumpte segueix buscant als populars com a socis, i amenaça també a Madrid. Realment si hi ha majoria absoluta evidentment no hi haurà res a negociar, ja que la posició dèbil es la seva, i si no n’hi ha, el nacionalisme espanyol ja ha demostrat que quan necessita unitat i més si es contra Catalunya, no te cap problema per aconseguir-la, o sigui amenaces estèrils, i un pacte fiscal que tant sols es un entreteniment per no afrontar el problema, precisament la reforma de la Constitució ja diu clarament que la solidaritat no te límits, i amb això ja esta dit tot. No hi ha raons jurídiques, ni politiques, es molt més simple, el català es la llengua des de fa més de mil anys d’aquest territori, com altres ho son en els seus territoris respectius, i per dret de conquesta ha hagut de compartir protagonisme amb la llengua de l’invasor, quedant sense defensa legal amb un estat que tant sols reconeix una llengua, per tant la discriminació positiva de la immersió lingüística es una eina útil per intentar corregir a l’educació aquest drama cultural i lingüístic, i crec faria be en abandonar la mala companyia d’un partit que tots sabem el que busca, i no es positiu pels catalans, per altra banda els partits del tripartit que tant han criticat tots plegats, haurien de fer un esforç per arribar a un consens, i evitar així aquestes companyies obligades del govern, no es pot critica per criticar. Per altra banda Ciudadanos i la seva paranoia nacional espanyola ara pretén inventar i falsificar la historia per abonar les seves tesis que evidentment a falta d’arguments, els han de crear i demostrant la vergonya aliena que em produeix ser representants en el meu Parlament, ja que el seu deliri nacional esta arribant massa lluny.
En Duran ara se n’adona que la solidaritat te un límit, i que el catalanisme polític no pinta res a la política espanyola, crec que si vols que et respectin, primer has de demostrar dignitat, i valors a defensar amb fermesa, i aquestes no son característiques d’aquest personatge, i la seva devoció per la seva Espanya per sempre, peti qui peti, potser ja n’hi ha prou de parlar de línies, i caldria passar a l’acció més enllà de quatre paraules, què hores d’ara ja no tenen cap valor.