LA LEGITIMITAT INTERNA
Les paraules de Marta Rovira als mitjans sobre el referèndum de l’1 d’octubre no deixa de ser un pas més de la deriva del seu partit i en general de molts dels actors que el 2017 eren la punta de llança d’un repte democràtic que ara toca justificar amb un relat esbiaixat per seguir el seu rumb contrari a tota marxa, encara que tenen un greu problema, la ciutadania no ha desaparegut i molta es va deixar la pell per aquella fita que ara no oblidarà ni perdonarà mai.
Es evident que comprar el relat de l’Estat espanyol, minimitzar la fita de l’1 d’octubre es un peatge que vol pagar pel seu retorn sense càstig a Catalunya, però també es una tornada molt miserable i amb la dignitat per terra, així com el rebuig de bona part de la gent que no comprarà aquesta manera de fer i aquesta vergonya. Ens diu que l’1 O no va aconseguir la seva finalitat, amb la pregunta de si algú havia aplicat el mandat. Conclou que no tenia prou legitimitat interna i que part de la societat es va sentir amenaçada, així com que ara el país no està preparat per un nou referèndum unilateral, i s’ha de centrar en superar la repressió, entre d’altres perles.
Els mitjans afins, opinadors i gent com el comissari polític d’Esquerra Sergi Sol ja ho han qualificat com un exercici d’honestedat en la seva carrera per imposar un relat que es desmunta per si sol, ja que si ho comparem amb les declaracions constants dels mateixos personatges abans i fins el 2017 son totalment en direcció contrària, per tant més que un exercici d’honestedat, es un exercici de vergonya i que el poble hauria de tractar amb conseqüència. Segurament tornarà i serà perdonada, però la seva dignitat tacada i aquest insult a la ciutadania en forma de falta de legitimitat quan molta gent va fer tot hi més molts mesos abans i fins al mateix dia en un exercici digne d’estudi als lligres d’història i que precisament els nostres representants no van culminar amb la marxa enrere coneguda. Pregunta qui havia aplicat quan ella formava part del pinyol de decisions es d’un cinisme que espanta i considerar un vot com una amenaça per una part de la població es simplement comprar el relat d’Espanya i el seu passat feixista que no evoluciona.
Ella, legitimament pot tornar i prioritzar la seva persona i els seus per davant de tot, però ens podria fer un favor igual que d’altres, que no ens vingui a donar lliçons i molt menys a menysprear al poble que va fallar entre molts d’altres. Com diu la frase: ni oblit ni perdó.