ALBERT CORTES MONSERRAT

The Wall Street Journal, un rotatiu de referència mundial, ens dona la raó i acusa a l’Estat espanyol d’asfixiar el nostre territori amb l’espoli financer, i les discriminacions constants. Mentrestant a casa nostra, i respecte la campanya no vull pagar, en Duran i Lleida diu que les regles s’han de complir, i tenim el deure de pagar com sempre. Alhora des de CDC es diu que si el pacte fiscal fracassa, unilateralment es farà una llei d’Hisenda catalana, en una nova presa de pel a la ciutadania, que cada cop sembla més tipa d’aquests intents patètics d’endarrerir el camí cap a l’estat propi.

Efectivament, el rotatiu dona una idea clara de la nostra causa, i el nostre principal problema, amb un article titulat “Why Spain won’t reform”, denuncia l’intent barroer de l’Estat de maquillar els seus comptes a traves dels territoris com Catalunya, i posa l’exemple del nostre espoli fiscal desmesurat, i la discriminació que rebem des de Madrid amb  l’exemple de la bogeria dels trens d’alta velocitat, i el 9% del PIB català sense camí de retorn cada any. En Duran respecte els peatges, diu que tenim el deure de pagar per complir les regles del joc, i mostra el rebuig a la campanya no vull pagar, admet el malestar, però no aquesta solució, ja que les empreses que la gestionen tenen dret a cobrar, a pesar del greuge comparatiu amb altres territoris. Per últim CDC ens diu que proposa regular per llei una hisenda catalana unilateralment si no hi ha pacte fiscal, amb un acte de conflictivitat amb l’Estat, diu que esgotaran totes les alternatives de negociació, però pot acabar amb un xoc de legitimitats democràtiques, que no pot trobar la resposta de la resignació, i si que aquesta majoria social legitimi l’acte de sobirania.

Una bona notícia, que un element clau com la internacionalització de la nostra causa, trobi elements tant positius com publicacions de prestigi mundial com aquesta s’abonin a la nostra causa, i descriguin el que des de dins no te tant de reso a fora, com es el drama de l’espoli fiscal, que l’Estat intenta amagar, igual que el tripartit nacionalment espanyol del Parlament, i per altra banda el maltracte que rebem cada dia a tots els nivells econòmics, amb l’exemple del TGV, com emblema del mal us dels diners sense solta ni volta, deixant el nostre territori totalment desemparat. Qualsevol causa de la grandària de crear un nou estat necessita suports potents i altaveus que ho facin més fàcil, i l’estat amb la seva tàctica els hi posa en safata. Pel que fa a Duran, parla de deure i de regles de joc, i alhora admet el greuge comparatiu, se’ns dubte la seva ment amb objectius clarament espanyols no vol veure que si aquesta legalitat es injusta, i els seus representants legítims no la volen canviar per benefici dels seus propis interessos, que se suposa que ha de fer la ciutadania, quines opcions te, la més ràpida es la insubmissió, i aquesta si te èxit sempre posa nerviosos al sistema que veu alterat el seu pla de control sobre la població que no admet cap revolta d’aquest tipus, i nomes entén de submissió, en Duran no ens representa, mai ho ha fet, no li importen els nostres interessos, tant li fan, es un element més a la nostra contra, i el cinisme en les seves declaracions no admet dubtes. Finalment CDC ens torna a presentar una fantasia que ja es una burla de grans proporcions, primer encara amb la incògnita del pacte fiscal, quan no hi ha cap dubte de que qui ha de donar aquest pas ja ha dit que no mil i un cops, per tant no hi ha tema, i per acabar-ho d’adobar parlen com amenaça de que unilateralment fer una hisenda pròpia, pregunto amb quina legalitat, si la espanyola no ho permet, aquesta broma cínica ja passa de mida, que hi haurà xoc de legitimitats, ja fa molts anys, però aquests ho tenen la resignació o es fa el pas cap un estat propi que nomes depèn de nosaltres. La via que proposa es una burla macabra que no ens porta enlloc, i nomes fa que augmentar la nostra desconfiança amb els nostres representants, que no volen o no s’atreveixen a donar el pas que la ciutadania cada cop amb més força els reclama.