LA JUSTÍCIA I LA VERITAT
A la reunió anual de la Unió Internacional de Magistrats a Barcelona, el President Mas ha aprofitat davant del Ministre de Justícia espanyol i el president del CGPJ per dir entre d’altres coses que l’ús partidista de la justícia minva la democràcia, contestat que fer complir la llei no s’ha de considerar mai un desafiament. Tot això amb la querella pel 9N que penja del seu cap.
Per altra banda Joan Herrera menteix directament a TV3 i l’ha acusa de perjudicar la coalició on anava integrat ICV ja que diu l’han situada al bloc del no al costat de PP i Ciudadanos, en una nova queixa sense fonament com la seva actitud durant tota la campanya amb un argument d’odi a Mas i acusacions constants.
Realment intentar defensar una separació de poders i una justícia lliure a l’Estat espanyol sona ridícul. De fet quan el ministre espanyol del ram justificava la imputació pel 9N i declaració passades les eleccions per no interferir en un procés electoral, implicitament ja reconeixia que el poder polític tenia molt a veure amb aquesta decisió. La utilització barroera dels tribunals per part del poder executiu es un fet constant. El TC que hauria de ser d’una neutralitat a prova de bomba, ha resultat tant per la seva designació com pels fets que tots coneixem el més polititzat i poc creible de tots. La pseudodemocràcia espanyola com deia el president te un ús partidista de la justícia que ha perdut la seva funció i es un arma més dels partits pel seu aprofitament.
El secretari d’Estat de Relacions amb les Corts ha acusat a Mas de covard i sempre buscar enèmics externs. Crec que acusar a algú simplement per posar les urnes i permetre un dret fonamental de la ciutadania en una democràcia com es expresar la seva opinió amb l’excusa de la llei, es un atemptat a la democràcia en tota regla i un desvirtuament de la justícia.
En Herrera ha tornat a quedar retratat quan la Corporació televisiva ha demostrat els temps emprats per cada candidatura per ordre de major a menor d’escons com marquen els blocs electorals, la situació en els debats per ordre establert i fins hi tot la sortida en els sondejos per ordre de major a menor representació.
Amagant la seva formació sota l’efecte Podemos i traint la seva mateixa formació al costat del 9 N i ara negant l’efecte plebiscitari per unes eleccions normals han estat les formes del personatge que no li han sortit be a la vista dels resultats. Tota una campanya centrada amb Mas i sense propostes, acusant de les retallades sense explicar els recursos existents i perquè son aquests i no els que ens corresponen. Ara un cop més intenta justificar els pobres resultats amb acusacions falses. De totes maneres te encara una oportunitat per recuperar la dignitat decidint si es posa al costat de la majoria que vol portar un rumb cap a la independència i on pot aportar les seves propostes per la Catalunya del futur o fer el joc a l’autonomisme captiu de sempre i sense possibilitats.