ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA JUNTA ELECTORAL MATA UN FINAL TRIST DE CAMPANYA

General

Avui s’acaba la campanya electoral municipal, una quinzena que ha reflectit tot allò que pot provocar indignació en els ciutadans de la seva democràcia, i que ha demostrat el baix nivell en general, amb episodis lamentables com la campanya socialista, la mani contra les retallades, o el tancar a pany i clau el que sabem ens espera a partir del 23, que no es altra cosa que noves retallades, que de moment ja no els afectaran els seus vots electorals, i que es l’únic que els preocupa, per acabar-ho de rematar la Junta Electoral prohibeix les concentracions pacifiques contra el sistema democràtic, amb l’excusa del dia de reflexió, tot plegat fa que cada dia tingui més mèrit anar a votar.

Ha estat una campanya en la línia dels temps que corren, molta demagògia, i un interès cada cop menor de la gent, per l’allunyament de la classe política amb la ciutadania, episodis com la campanya de si jo no vaig ells tornen, i denunciant les males companyies populars dels candidats e CIU per part socialista, son d’una baixesa moral que no fa trempar ningú, les retallades que tots sabem s’apropen en uns consistoris la majoria endeutats fins al cap d’amunt, i amb les mesures congelades esperant que el temps d’apropament els ciutadans s’allunyi son un fet inqüestionable, i que dona el nivell democràtic del país, partits com Iniciativa criticant les retallades quan ells han estat 7 anys en un govern tripartit fent de crossa, i en son en bona part responsables tampoc ajuda gaire a engrescar la parròquia, els populars estirant el fil de la immigració, i tots els problemes que comporten, quan ells son igual de responsables de la situació en algun llocs per la seva política espanyola en el tema amb papers massius i apropament a Catalunya, i finalment les coalicions independentistes amb Esquerra  i Solidaritat i les CUP per un altra banda, amb unes unitats a vegades més en clau estratègica que reals, i acusacions entre les dues primeres formacions que poden fer de tot, menys beneficiar l’independentisme, l’afer de Laporta fora de Solidaritat, i per últim l’entrada del líder de Reagrupament Joan Carretero donant suport a Portabella a Barcelona, i advertint del perill Convergent i Popular, quan precisament qui recomana encara no ha deixat clar com fa amb els Populars que no pactarà amb l’altre cara de la mateixa moneda, el socialisme de Jordi Hereu, això es fer trampa, i intentar confondre la parròquia.

 

El final ha estat  un moviment inesperat, que qüestiona el sistema i que la Junta electoral ha prohibit en el dia de reflexió i votacions, però que no crec que s’atreveixi a desallotjar, i més quan el moviment es pacífic, i no fa cap tipus de propaganda de cap partit, i simplement qüestiona la falsa democràcia que existeix.  Les excuses d’aquesta reflexió ridícula que sembla se’n rigui de la població, ja que per aquesta estratègia caldria retirar tota la publicitat pel carrer fix i mòbil, cosa que no es fa, i per tant no te raó de ser, i retalla el dret a manifestació i la llibertat de  reunió de les persones.

 

Es un final trist per una campanya que ha donat la raó al moviment dels indignats, i que al final ha activat els seus mecanismes de defensa per gestionar a ritme d’imposició el sistema, i intenta amagar el despertar de consciència  de la gent amb un joc viciat que necessita moltes millores, per arribar a ser una democràcia de qualitat i transparent, i que sobretot no balli al so que li marquen les grans entitats financeres i les petites parcel·les de poder.  Dit això, i de totes maneres, espero en clau independentista que les candidatures amb aquest objectiu per bandera,  obtinguin els millors resultats possibles, i siguin una nova crossa per exercir pressió de cara a l’objectiu final.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.