LA INDIGNITAT D’AZNAR
Desprès dels darrers atemptats a Londres de moment amb un balanç de 7 morts i molts ferits, les reaccions es van succeint. Concretament a l’Estat espanyol i en la figura de l’expresident Aznar i en una nova mostra d’immaduresa o simplement de poques llums, va barrejar el tema dels atemptats amb el futbol i el seu equip. Com diu la dita catalana “on no n’hi ha no en raja”.
Efectivament a la seva resposta diu que nosaltres tenim més experiència que ningú amb el terrorisme i ho entén com una gran amenaça que cal combatre, llavors de cop i volta va dir que “permetin que acabi amb un punt i apart i vull dir que estic molt content per la victòria de del Reial Madrid i la seva copa número 12 d’aquest dissabte”.
Realment la fatxenderia dle personatge no coneix limitacions. Opina de terrorisme, quan recordem ell va ser un dels instigadors de les armes de destrucció massives inexistents a l’Iraq, i que va avalar aquesta guerra en contra de l’opinió de la societat espanyola i amb el resultat de milers i milers de morts i un país convertit amb el caos que encara perdura. Davant les evidències ni tant sols un perdó, simplement el que eren afirmacions categòriques es va convertir en que ell no ho podia saber i es va quedar tant ample. De fet es el mateix que amb la seva lluita amb el terrorisme d’ETA no ha fet ni un sol pas per col·laborar amb el procés de pau i les seves opinions sempre han estat de condemna i cap gest que ha recaigut tot en la banda terrorista i els mitjancers internacionals. La política de rendició sense condicions, per cert la mateixa que ara aplicaria amb Catalunya pel referèndum.
De fet la seva consciència es demostra barrejant un tema totalment intranscendent com el futbol davant la mort de gent innocent a mans de la barbàrie que vivim en el planeta sense fi. Per simple ética i moral, hi ha coses importants i altres per gaudir amb els nostres sentiments inclosos, però que davant de la vida, evidentment queden en un segon pla com no pot ser d’altra manera.
Una nova mostra de la categoria d’un personatge que amb la seva prepotència per bandera segueix donant mostres de voler estar per damunt del be i del mal. El mateix que va aplicar amb la seva etapa de Govern ho aplica a totes les facetes de la seva vida sense remei.