ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA INDIGNANT CAMPANYA DE JOSÉ ZARAGOZA: SEGONA PART

General

El partit socialista s’ha encomanat a José Zaragoza com a director de campanya, desprès del desgavell de les eleccions catalanes, i les negres premonicions municipals, i com no podia ser d’altra manera, ha tret la pols a la tàctica ja utilitzada de la por al PP, i anar a buscar unes imatges ja llunyanes per vincular el candidat convergent amb Aznar, i els seus pactes establerts, i amb una mena de si nosaltres marxem, ells venen, que tant be els hi va anar amb la candidata Carme Chacon, ara ministra de defensa, i sense la més mínima preocupació pel interessos catalans, es el cinisme, i la política de baixa volada que tant agrada a aquest personatge.

Era l’únic cartutx que li quedava a la recamara a aquest gat vell de la política per evitar la davallada, i encara increïblement enganyar algú amb aquesta demagògia de presentar l’entrada de CIU de bracet dels Populars com una amenaça, com si els governs dels socialistes amb les seves crosses habituals, o sigui Esquerra i Iniciativa, no representessin per Catalunya exactament el mateix, tenir la guineu dins el galliner. En una entrevista recent, a la pregunta de una explicació per trencar la unitat catalana per reclamar el Fons de Compensació al Congrés, ens respon que es un parany electoral de CIU, i parla de les discrepàncies dels seus alcaldes, dient que tenen personalitat pròpia, i que plantaran cara a les retallades, parlant d’una votació a Madrid que no servia per res, ja que al Senat no va servir de res, desvia l’atenció per la falta de suport dels líders espanyols, dient que aquí es voten alcaldes, i parla de que CIU no confia en els seus candidats, i respecte  a la gairebé desaparició del logo, ens diu que la campanya tracta d’ensenyar els alcaldes, i vincula les retallades del govern català amb educació i sanitat a la ideologia liberal d’una sanitat i escola privada, i finalment ens defineix el partit com a federalista, i amb vocació de transformar Espanya, per això van impulsar l’Estatut, i esgotaran tots els camins, tirant pilotes fores respecte el grup propi.

 

Realment, tant de cinisme junt es difícil d’acumular en una sola persona, la tàctica electoral ja es de molt baixa qualitat i totalment rebutjable, ja que a falta de poder oferir res propi, ens presenta una futura amenaça dels rivals de bracet d’uns populars, que nacionalment tenen els mateixos objectius que els socialistes, però que amb l’excusa del dreta i esquerra ens els presenten com a les antípodes.  Aquest parany que ens parla de la votació al Congrés, evidentment que ha estat aprofitat per CIU per deixar-los en evidència, però ells han perdut la oportunitat de defensar els interessos legítims catalans, i han triat el seu govern espanyol un cop més, deixant el deute impagat a Catalunya com una qüestió que no va amb ells, i encara s’atreveix a parlar de personalitat pròpia, i lluita contra les retallades, es una personalitat que sempre ha votat junt amb el seu partit mare a Madrid, i molts cops contra els nostres interessos, i a sobre protesta per les retallades, però quan les pot alleugerir amb el pagament dels incompliments espanyols, diu que no, i se’n desentén, es un insult i una falta de respecte a la ciutadania, i sobretot als seus votants, ja que tant sols son un titella del govern socialista espanyol, que casualment actuen en el territori català, però que ho podrien fer en qualsevol altre amb els mateixos resultats. La prova es que es trist amagar el logo del partit, i les seves principals figures espanyoles, primer perquè admeten que la seva marca no ven, i per tant l’han de dissimular, i segon perquè el que era vàlid per altres eleccions, ara i degut a aquesta impopularitat degut a la seva bel·ligerància contra qualsevol reclamació catalana, no es valida. Finalment volen transformar Espanya, quan el seu partit defensa l’Espanya del pensament únic, i tractar les autonomies com competidores del govern central, i no com a una part de l’Estat en si mateix, per tant ja n’hi ha prou de defensar una teoria que no te amics, ni afiliats que li vulguin donar suport, son en gran part culpables de la situació en que vivim, i ara se’n volen rentar les mans amb la seva bajanada de la por als populars, que com a mínim no enganyen a ningú, però en el fons son com dues ànimes bessones, i en el cas socialista amb tant poca personalitat que simplement l’han de basar en la por a l’altre partit.

 

En definitiva, crec que Catalunya te que despertar, i castigar aquests dos partits espanyols, i els seus aliats catalans per simple quota de poder, ja que aquesta mentida ja fa massa que dura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.