LA INDIFERÈNCIA
El dia de la Diada a Catalunya i malgrat no tenir un horitzó, no tenir cap partit que ho porti en els seus objectius i amb la divisió de l’independentisme i la desil·lusió del 2017 encara ha portat una resistència que fugint de xifres que sempre han d’anar acotades en el context que ens trobem, i que ha dit que el poble o com a mínim una part molt important no ha canviat i segueix ben viva.
Tots aquests factors, units al retorn dels nostres partits col·laboradors autonomistes amb entusiasme com a manera de treure uns rèdits que tampoc veiem per enlloc porten a aquesta falsa normalització que pregona el President Illa i que fa que hagi d’anar a parlar amb Presidents de partits a Brussel·les per exemple, tota una normalitat com podem comprovar. Com deia el retorn a l’autonomisme de sempre i la divisió han garantit que la Diada hagi passat de puntetes per Madrid.
El que era un dia on tots els ulls estaven a Catalunya i on els missatges eren analitzats amb lupa amb una por crèixent, ara ja des d’Espanya ja no es molesten ni a rebaixar la participació amb xifres ridícules, simplement a les portades ho han ignorat o ho han posat amb breus titulars sense importància. Pel que fa als principals lideratges ha quedat clar que la seva felicitació simplement és una qüestió d’imatge i punt. El President dels Populars per la xarxa va felicitar primer nomes en castellà i posteriorment al veure que la falta de respecte i incoherència era massa gran ho va eliminar i repetir en català i castellà. Pel que fa al President del Govern Pedro Sanchez en el seu twit veiem Diada amb un accent, una falta cridanera que dona idea de la nul·la revisió del missatge.
Tot plegat dona idea de com ha degenerat 8 anys desprès l’anomenat procès. Espanya ha aconseguit el que volia frenar un tema que se li havia anat de les mans i que amb determinació tenia perdut i que ara ha aconseguit retornar a la casella de sortida amb la col·laboració dels nostres partits i la lògica desmobilització de la societat catalana. El tractament de la Diada és un simptoma clar del moment que vivim i del retorn a l’autonomia intentant esborrar el període del procès i posant el focus en altres temes que com diuen ells interessen els ciutadans i deixen en un horitzó sense sostre la independència.
Una indiferència total.