ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests últims dies de legislatura espanyola, marcada per la croada contra Catalunya amb les promeses incomplertes de Zapatero, i ara ja sense dissimular, una total passivitat amb les nostres reivindicacions, trencades per les qualificacions de Jose Bono sobre l’augment del sentiment independentista a Catalunya, i les justificacions de la candidata Chacon, i la seva desaparició de Catalunya els últims quatre anys, sembla ser pel dret a decidir dels espanyols.

En efecte, aquesta setmana de debat de política general al Parlament, i on Solidaritat intentarà convèncer de la inutilitat de demanar un pacte fiscal que no va enlloc, i si arribar a un acord per un referèndum d’independència al 2014 amb ERC i CIU. El president del Congrés espanyol, el socialista José Bono, titlla l’augment del sentiment independentista a Catalunya, dient que demanar-la es anacrònic, antic i insolidari, ja que no entén una Espanya sense Catalunya, ni aquesta sense Espanya, parla de revisar la formula del cafè per a tothom, i no vol parlar de solidaritat entre territoris, sinó entre persones de qui te més a qui te menys. Pel que fa a la candidata Carme Chacon, justifica la seva absència del territori català els últims quatre anys, perquè ha estat treballant amb el que els espanyols van decidir, o sigui el Ministeri de Defensa, i treballar per la seguretat de tots, no es a temps parcial, encara que diu que ha seguit les qüestions que ens afecten, i com sempre acusa de CIU i PP de dir les mateixes coses sobre ella.

Crec que la proposta Solidaria en una societat preparada i madura seria la més coherent, ja que la cortina de fum del pacte fiscal, tant sols es una pèrdua de temps,un invent que no va enlloc de cara a la galeria, vull creure que forma part d’un full de ruta establert per acabar de convèncer qui encara busca una millora catalana sense deixar de ser una simple autonomia espoliada espanyola, però per altra banda si no es així, i algú realment creu que es el camí correcte sense cap més aspiració darrere, segurament no toca de peus a terra. De totes maneres en Bono defineix la petició independentista de fora de temps, antiga i insolidària,  o sigui que el mateix estat espanyol pel fet de ser un estat, suposo que s’atribueix aquests adjectius, o es que nomes es refereix a Catalunya, nomes cal que surti del seu cau i miri el món, i veurà com desenes d’estats han nascut en les últimes dècades, i han transformat el mapa mundial, suposo que tots deuen ser insolidaris i antics, sincerament no ho crec, de totes maneres clar que deixaríem enrere l’espoli que estem suportant, i que mal anomenen solidaritat, i ho seriem amb qui nosaltres decidíssim, i dins la Unió Europea marquin les pautes. No veig aquesta solidaritat que reclama de l’estat cap a Catalunya, es curiós, però sempre va en una sola direcció, i per suposat les persones que reclama formen part d’un col·lectiu, i un anomenat catalans aporta molt més que el que rep, i l’obliga  a rebaixar els seus serveis perquè altres els puguin gaudir, i això afecta individualment i col·lectivament, per tant desvirtuada la teoria solidaria d’en Bono, nomes cal dir que no hi ha res que duri per sempre, ni sempre els sacrificats son els mateixos, no entén una sense l’altre, però ha de saber que es dret de conquesta, i no des del principi del planeta, per tant, bon veïnatge i  cadascú a casa seva. Encara més trist es la patètica Carme Chacon, que ara es vol fer perdonar el seu oblit de Catalunya durant tota la legislatura, evidentment que ho han decidit els espanyols el seu càrrec, però ja uns votants que ha abandonat i oblidat premeditadament, i això no s’hauria de perdonar, vostè estava escollida per Barcelona, i per tant havia de treballar per Catalunya, i no posar per davant les ordres rebudes del seu partit o dels espanyols com ho defineix, amb quina autoritat moral pretén demanar el vot, i qui pot ser tant cec de  confiar en algú        que el 21 N ja mai més es recordarà de la terra que l’ha escollida, francament es indignant.

En definitiva, una recepta clara i uns arguments espanyols tant lamentables i fàcils de desmuntar, que em sembla que aquest cop a poca gent per molta bona fe que hi hag,i  portaran pel seu camí de pedres i costerut.