LA INDECÈNCIA
Les xifres de l’espoli fiscal de més de 20 mil milions repetidament i en augment en el temps, no es una anècdota, es sistemic i es el tracte oficial que rep Catalunya dins l’Estat espanyol. Això es un fet, i amb xifres diferents però igual d’escandaloses ho ha reconegut els estudis de l’Estat quan ha tingut la decència de fer-los públics.
Aquests fets, marquen aquest drama anomenat Catalunya, els seus partits han renunciat o no s’han atrevit a l’emancipació i ara agafen la bandera del victimisme del greuge, des del qual es viu molt bé i amb una comoditat absoluta mentres hi hagi fidels que els comprin el discurs. Hi pot haver injusticies que es poden negociar o intentar resoldre, però quan aquestes formen part del sistema instaurat llavors ja son una broma macabra. Nomes hi ha una solució i tots sabem quina es. Un cop renunciat amb aquesta cal assumir el nostre paper per no seguir burlant-se de la ciutadania. Per cert aquest espoli no te ideologia, es a dir cada català, pensi el que pensi pateix aquesta remora, uns diners aportats a l’Estat i que no retornen, i que en bona part seguint el Pressupost normal anirien a Sanitat, Educació o infraestructures, es a dir un be global per la societat que reclama aquests serveis.
Es incomprensible que apart dels 3 partits que juguen a ser independentistes encara que actuen en sentit contrari, la resta trobi absolutament normal aquest espoli i que els seus votants renunciin a uns millors serveis que repeteixo son per tots. Hauria de ser una denúncia col·lectiva, però la propaganda de l’Estat ha fet efecte amb aquests ciutadans i ha provocat que en nom de no se sap ben be que prefereixin viure pitjor abans de defensar els seus propis drets. Pel que fa als 3 partits anteriors, col·laboradors amb l’Estat, no tenen dret a fer escarafalls quan això va amb el pack autonomic que han triat, ara ja no tenen dret a queixa.
De fet es una indecència moral jugar amb la ciutadania d’aquesta manera, un joc macabre, i ja 5 anys perduts d’un futur que podia ser molt millor i el més important decidit per nosaltres i on la ciutadania nomes hauria de jutjar la gestió dels seus representants com els Estats normals.
Una indecència amb majúscules que podria ser frenada si la consciència nacional fos forta i sense complexos amb la força del vot en les properes eleccions el mes de maig i tallar o castigar el que ja no ten nom.