ALBERT CORTES MONSERRAT

El novel·lista de Barcelona, Félix de Azúa que ha ingressat a la Reial Acadèmia Espanyola ens declara que “l’educació a Catalunya és en mans de talibans, que ensenyen l’odi a Espanya, i a tot allò que és espanyol”. De fet rebla el clau dient que el fet de callar ha portat a Catalunya i al País Basc a un carreró sense sortida, i és molt difícil de viure aquí si no tens una certa dignitat ja que t’envolten canalles que fan veure que no veuen els canalles”.

Realment trist, veure com aquest personatge guiat pel seu odi i la seva rabia pot arribar a dir aquestes misèries intel·lectuals que no haurien de ser a la boca de ningú. Son declaracions interessades evidentment i el traeix el subconscient quan utilitza la paraula taliban o fanàtic que suposo i al ser el seu metòde de viure el contraposa a tota la resta de la humanitat. Un sistema educatiu modelic pel que fa a la immersió lingüitica, dit per la resta del planeta i que veu suposo com pel simple fet de protegir la nostra llengua, cosa que deu irritar molt al personatge que ja la voldria desapareguda, el mateix que la nostra historia en benefici del nacionalisme caspos i agressiu que ens vol vendre.

Tanmateix ens vol donar lliçons de dignitat, quan les seves paraules l’han esborrada de la seva persona amb un comportament sense cap tipus de responsabilitat i tant sols obeint a consignes casposes i amb la mentida per bandera per seguir la seva ètica labor d’intoxicació definida com a síndrome per Pere Gendrau.

La síndrome Félix de Azúa
Pere Gendrau
Aquest cap de setmana, l’escriptor barceloní Félix de Azúa ens ha fet un favor. Ens ha recordat com d’important era, en el procés d’emancipació nacional, desprendre’ns dels complexos. En una entrevista, el nou membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua explicava que se n’ha anat a viure a Madrid, entre d’altres motius, perquè “l’educació a Catalunya està en mans de talibans i consisteix a ensenyar l’odi a Espanya”. Fa pensar.
Què porta Félix de Azúa a fer una afirmació com aquesta? És difícil de saber si realment es creu el que diu, però sembla que hi ha un fet inqüestionable. Hi ha coses que han canviat. Segurament, anys enrere, l’escriptor no s’hauria pronunciat en aquests termes. I ni llavors hi havia ni ara hi ha talibans a les escoles. El que deu haver canviat, des del seu punt de vista, és una mentalitat col•lectiva que ha passat de baixar el cap a defensar un futur diferent per al seu país.
A les escoles catalanes hi ha bona convivència i un bon nivell d’aprenentatge, en general. El que potser nota Félix de Azúa, i l’irrita profundament, no és cap anomalia als centres educatius, sinó un canvi en la manera de fer i de pensar. El que el deu treure de polleguera és que la llengua i la cultura catalana no hagin quedat arraconades en un reducte folklòric. El que se li deu fer insuportable és que encara es llegeixi a Joan Fuster, i se li faci cas. Anar fent.