ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA HISTORIA L?ESCRIUEN ELS VENCEDORS, COVERTIM-NOS EN VENCEDORS (2)

General
L’Advocat de l’Estat vol impedir qualsevol via cap a l’Estat propi o el dret a decidir suspenent la declaració de sobirania, i prohibint qualsevol elecció plebiscitària amb aquesta finalitat. Per altra banda el parany de l’ofec econòmic del govern espanyol no te precedents. Davant tot això en Joan Herrera demana al President Mas plantar-se davant la catàstrofe de fer un pressupost amb la imposició del dèficit, i per altra banda crític el to sobiranista del President Mas amb la intervenció per la presentació del tricentenari del 1714, demanant una visió plural. Crec que no es post enganyar la gent d’aquesta manera, tots sabem que va passar fa prop de 300 anys, i les conseqüències que hem patit per la derrota, no podem posar les coses amb pluralitat quan perds els teus drets com a poble per una derrota militar. Es un altra estafa com la que ens descriu en Vicent Sanchis i que cada cop convenç a menys gent. Demano ser els vencedors aquest cop o potser es molt demanar. 

Estafats vocacionals
Vicent Sanchis
Durant setmanes el debat polític a Catalunya ha estat dominat per especulacions sobre la modificació del dèficit públic. Després de la darrera flexibilització que va concedir Brussel·les, el juliol de l’any passat, el llindar del dèficit global espanyol per al 2013 havia quedat fixat en el 4,5 per cent del PIB. El govern de Mariano va reservar a les dites comunitats autònomes un migrat 0,7 per cent i es va quedar la part més grossa del pastís. Amb aquesta imposició i constatats els efectes que tindria sobre els pressupostos, tant el govern d’Artur Mas com Esquerra Republicana van rebutjar presentar i aprovar els comptes públics.
Finalment fa uns dies Cristóbal Montoro va decidir resoldre la qüestió. De manera unilateral, com es resol tot a l’Espanya de Mariano Rajoy. El ministre d’Hisenda ha anunciat que Brussel·les permet a Espanya un nou marge en el dèficit global que arriba, que el situa en el 6,3 per cent del PIB i ha decidit que aquesta flexibilització permet que el de les dites autonomies passi del 0,7 a l’1,2 per cent del PIB. És a dir, el dèficit autonòmic queda situat gairebé al mateix nivell que quan el global espanyol estava en el 3 per cent. Llavors era de l’1,1 per cent. Després de la primera flexibilització l’Estat va passar de l’1,7 al 3,8 per cent, i l’autonòmic va retrocedir (!) de l’1,1 al 0,7 per cent. La primera flexibilització de juliol del 2012 va perjudicar, doncs, les dites comunitats i el dèficit de l’Estat es va suavitzar en dos punts. Ara Cristóbal Montoro ho ha tornar a fer i l’Estat torna reservar-se gairebé un punt i mig més. Això vol dir que el dèficit de l’Estat pot quedar fixat en el 5,1 i el dit autonòmic en l’1,2 per cent. L’estafa és còsmica. L’aplicació de la llei de l’embut, inclement.
En el darrer debat de política general Mariano Rajoy va respondre a Josep Antoni Duran i Lleida que l’Estat ja se sacrificava “prou”. El president espanyol va afirmar que la rebaixa pressupostària dels ministeris s’acostava al 20 per cent. La xifra és més aviat dubtosa, però, a més, situa el debat en el camp de la trampa. Perquè les grans partides de l’Estat no són les dotacions ministerials sinó, per exemple, les prestacions i les pensions dependents de la Seguretat Social. Els grans “sacrificis” a què al·ludeix Rajoy s’han desviat gairebé íntegrament cap a les dites comunitats autònomes. I no a totes. Només a les que aguanten més dèficit públic, que són precisament les que pateixen també més dèficit fiscal. I això vol dir enormes restriccions en els àmbits de la salut i de l’educació públiques. Mariano Rajoy, doncs, desvia la patata roent cap als altres. Ja se sap, no és convenient que algú estigui al plat i a les tallades.
Montoro i Rajoy ho han tornat a fer. Han tornat a enredar els altres. Tants mesos de debat i especulacions a Catalunya han quedat en una burla més. I ara què han de fer el govern i l’oposició presumptament més responsable, continuar esperant a veure si els donen una dècima més de marge?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.