LA GUERRA FREDA
Les actituds de Rússia últimament amb un afany de demostrar el seu potencial militar, i tornar a ser la gran alternativa al pol USA-Europa, fan pensar en els temps de la guerra freda.
En Putin, un home sense escrúpols, i amb les idees molt clares de com no es respecten els drets humans, no li ha tremolat el pols, quan s’ha vist a la mateixa cantonada de casa seva els canons de l’OTAN apuntant-lo, fruit dels nous règims en els països de la seva orbita d’influència, que han abraçat l’Europa Occidental, i han fugit del gegant rus tant ràpid com han pogut, això també ha succeït en la descomposició de l’antiga URSS, i el naixement de nous estats què Rússia esperava tenir d’una manera o altra en el seu control.
Primer va ser Ucraïna, amb l’intent de frau d’eleccions, i posterior enverinament del candidat pro-europeu que va salvar la pell, i vol portar aquesta nau cap a occident amb les canonades del gas d’Europa en el seu territori, però sempre amb l’amenaça de tancar l’aixeta per part russa.
No han dubtat en cometre un autèntic genocidi a Txexenia, amb constants incursions per controlar aquesta república al preu que sigui, i provocar un autèntic caos i guerra civil.
El reconeixement de Kosovo per la comunitat internacional, ja va servir d’avis per part russa que els territoris d’0ssètia del Sud i Abkhazia, podrien ser els següents, les verdaderes intencions de Rússia era l’excusa perfecta per intervenir a Geòrgia amb interessos econòmics, i poca vocació de donar llibertat en aquests dos territoris, ja que per exemple Ossètia del Nord pertany com un territori autònom al territori rus, i l’estratègia russa va ser concedir als seus veïns del sud la nacionalitat russa que va ser seguida per la major part de la població, i que era la coartada perfecta davant la negativa i repressió Georgiana en aquests territoris, intervenir per auxiliar ciutadans russos.
Dit i fet, la intervenció de l’exèrcit georgià a Ossètia del sud va provocar la resposta immediata de Rússia, amb milers de morts i incursió fins ben endins del territori de Geòrgia, i la traca final amb el reconeixement unilateral de la Independència dels dos territoris esmentats per damunt de la pressió de la resta de països per no fer-ho.
Deixant de banda la història d’aquesta zona del planeta, realment força complicada, els jocs tàctics de les repúbliques escindides de l’imperi rus i les ànsies d’aquest per tornar a ser un referent mundial, fa ballar com uns titelles a dos territoris on el mes civilitzat, es que sense cap tipus de pressió decidissin el seu futur democràticament i amb llibertat, cosa que no ha estat possible, i han estat una peça mes d’aquestes estratègies politiques a nivell global.
Seguint aquest exemple, si demà Catalunya demana a Andorra que voti per la seva independència i el resultat es positiu, tema resolt. Bromes a part es trist veure la poca vàlua de la vida humana, i la manipulació que es pot sotmetre a una població per motius aliens amb ells, i tot això havent superat el 2000, realment no hem après res.