ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA GUERRA DE QUI LA DIU MÉS GROSSA

General
 

El debat sobre la independència amenaça en fer el record d’estupideses per part de determinats personatges, com per exemple en Joan Rossell cap de la patronal espanyola, que amaga el tema de l’espoli, en unes declaracions menyspreables, polítics espanyols com Aznar i la seva defensa del no trencament espanyol, o Bono que abans preferiria estar mort, o fins hi tot el president andalús que ara veuria amb bons ulls un sistema federal, per dir-ne alguns. Campanyes com Telemadrid ,i la venda de realitats esbiaixades amb el suport de xenòfobs reconeguts com el professor Caja, o des del mateix govern espanyol re centralitzant els continguts de la nostra educació amb una nova mostra del seu poc respecte per la diferència.

 

Efectivament, en Rossell diu que la independència es un problema per als dos costats, però no diu res del que hi guanyaria Catalunya amb ella, alhora que res en diu de l’espoli, i demana la unitat de mercat a Espanya, i fent la cultura de la por als empresaris i la gent. Es un paper trist, i de clar pagament als serveis espanyols, un cinisme aclaparador amagar moltes parts de la historia, quan sap perfectament que els empresaris hi sortirien guanyant, de fet cada cop es més petit el nostre mercat espanyol, i més gran l’exportació al món. No es un problema dels dos costats, el lladre no en te de problemes, el que ha estat robat si, i aquest es el nostre cas, no poden estar al mateix sac, per postres acaba demanant la modificació de la Constitució, quan sap que això es impossible, i menys per posar a Catalunya en una situació més justa, com deia un trist paper. Altres entitats com Telemadrid parlen d’independentisme fictici, quan en realitat la majoria es profundament espanyola, caldria dir si no han vist les imatges del milió i mig de persones el dia 11 de setembre, o no han vist com darrerament a qualsevol acte de diversos àmbits i espontàniament apareixen els crits a favor de la independència. De fet el professor com Francisco Caja, un clar xenòfob amb tot el que respecta a Catalunya, nega l’espoli ja que Catalunya no paga res, amb un deliri més d’aquest personatge grotesc, que ja no te cap argument raonable per explicar. Ho qualifiquen tot d’una fantasia, segurament el dia desprès de la nostra llibertat passarà a ser un malson per ells. Aznar com a polític autoritari, i sense cap tipus de nocions democràtiques, afirma contundentment que ningú trencarà Espanya, evidentment no li importa gens la opinió del poble, sigui majoria o no. Es el que tenen aquests personatges, la democràcia els hi va gran. Altres com el socialista Bono, van més lluny, i diuen prefereixen morir abans de veure el seu Estat trencat, evidentment no desitjo la mort a ningú, però en aquest cas no seria cap impediment per la nostra llibertat com a poble, no li servirà com a xantatge. El president andalús ara ens proposa una Espanya federal per solucionar dèficits, ho sento però ha arribat tard, ni interessa, ni es cert, ja que es una minoria els que volen aquest sistema. Per últim el govern espanyol amb la seva dèria passa a decidir el 65% dels continguts escolars, i controlarà les diverses avaluacions, això contrasta quan fins ara Catalunya decidia el 45%, retallat amb 10 punts, per arribar a unes escoles molt més espanyoles que mai. De fet això, i la lluita constant contra la immersió lingüística, deixen constància de les motivacions espanyoles i aquest nou greuge comparatiu.

En definitiva, i com deia abans, a veure qui la diu més grossa, amb un denominador comú intentar minimitzar un clam desinhibit del poble català cap als seu futur lliure.

  1. De fet no és que estiguin a veure qui la diu més grossa, és que de fet és creuen els seus arguments, com aquell que és creu les seves mentides

    Però ja està, el detonant ja ha petat, jo deia que ja estaban petant detonants i que CiU només feia que anar-los esmorteint, i crec que era així però ara el detonant gros ja ha petat, encara que mai hagués pensat que el detonant fos-hi una manifestació per multitudinaria que fós, però un cop pasat crec qe és el millor detonant que hem pogut tenir, doncs surt del poble i amb la força del poble que en definitiva és on rau la sobirania.
    millor així que no davant qualsevol burrada del govern espanyol

    Ara ja poden dir que si dialeg que si ponts etc.. però ja no hi ha retorn, doncs imaginem-nos que ens donen un peix gros( concert) o un peix petit i que el govern de Catalunya l’acepta ( qualsevol dels dos escenaris )  i ho fan pensant que la brama independèntista baixa ( alguns encara s’ho pensen) i suposem que sigui cert i que l’independèntisme baixa, igualment no té aturador, per què?

    perque suposant aquest escenari, serà el poble espanyol qui no ho aprovarà, doncs per petit que sigui el peix, ells creuran que el govern espanyol ha cedit al Xantatge dels catalans ( i això serà intolerable) i el govern espanyol que ho faci caurà en picat per molt i molts anys, han atiat tant l’odi a Catalunya
    que ja no poden fer-nos cap concesió doncs saben que seria la seva fí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.