LA GRAN FARSA
Oriol Junqueras, líder d’Esquerra afirma que si el CNI i els jutges haguessin d’inventar alguna cosa contra Catalunya, seria Aliança Catalana, una teoria que sona més a defensa de les cadires a les institucions que a cap certesa contrastada.
Diur que es un instrument per debilitar l’independentisme, que beneficia l’Estat espanyol, deixant anar la seva teoria al programa Salvados a la Sexta i en la Conferència al Jovent Republicà, dient que debilita Junts, no a ells. De fet Orriols ja ha reaccionat dient que potser per això és va lliurar als Tribunals espanyols tant de pressa i per això l’han indultat. Diu Junqueras que s’abraonen contra el republicans per explicar grans veritats i ha qualificat els trolls del partit d’Orriols d’hereus d’aquells que van obrir les portes a les tropes franquistes, ara a les xarxes socials. No l’espanta que facin burla d’aquells que van anar a presó o a l’exili ja que son gent protegida per l’Estat.
Crec que les tendències que marquen les enquestes tossudament, fan posar nerviós aquells que viuen per aconseguir el poder i les cadires de les institucions com un patrimoni i com un fi en si mateix, com fan els dos partits catalans majoritàris, parlar de debilitar l’independentisme, un partit que sempre ha rebutjat la unitat com reclamava el poble constantment i nomes va accedir amb moltes cometes i control amb Junts pel Sí, que no va preparar res del que es deia que es preparava pel dia desprès de la Catalunya independent, que no va culminar amb la seva obligació desprès de l’1 d’octubre i no va exercir cap pressió per rematar la feina, i que posteriorment ha abraçat el 155 en forma de partit socialista a Madrid, fent de crossa útil a canvi de res i moltes mentides sobre els guanys inexistents aconseguits guardant la independència en un calaix i fent autonomisme com mai. En aquestes condicions parlar de voler debilitar em sembla si més no agosarat ja que no son cap exemple de res en aquest sentit.
De fet la seva actitud personal d’entrega a la farsa dels Tribunals espanyols i de victimisme sense mesura no seria cap exemple de lluita independentista, ni de coherència, més aviat de submissió i de pactar contrapartides futures de benefici personal. Per últim el tema del franquisme no el veig de rebut, AC sempre ha deixat clar el seu clar objectiu d’independència per Catalunya i on potser no coincideixen és amb el model de país, on per exemple com els Estats normals uns defensen el control migratori i altres permeten diputades amb el vel dins el Parlament, cosa que tots sabem el que significa.
Una gran farsa.