ALBERT CORTES MONSERRAT

Segons paraules de l’expresident Pujol, està molt preocupat perquè la Generalitat està en perill, ja que Catalunya podria ser intervinguda en breu, per la seva banda el president veu impossible el pacte fiscal, i convida a la societat catalana a un acte unilateral sobre la hisenda pròpia, un camí segons ell desconegut. De veritat creuen que gairebé 300 anys desprès hi haurà una mobilització general per un objectiu tant pobre. Crec que encara no s’han assabentat de res o no volen viure la realitat del país.

El president diu que dubta de la intervenció, i es veu reclamant a la societat catalana la reclamació d’aquesta hisenda pròpia, per la via del pacte o per pròpia decisió. En una entrevista televisiva no ha aclarit si es referia a una consulta o no, però demana una pinya entorn l’objecti, amb un acte de fe, ja que el pacte fiscal rebrà una negativa, i s’ha comprovat que durant 30 anys l’acord amb l’Estat no es possible, ja que Catalunya ha fet molt més per l’Estat que a la inversa, i la situació reclama un acte de dignitat. Per altra banda el líder socialista Pere Navarro, vol un pacte fiscal on es senti còmode fins hi tot el PP, que deixarà l’Estat espanyol sense arguments per la negativa. Per últim l’expresident Pujol creu que perilla la institució catalana, ja que l’endeutament es molt perillós, i veu factible la intervenció total.

Realment, el president ja assumeix obertament que el pacte fiscal fracassarà i es una via morta, cosa que ens fa pensar que ara estant perdent el temps o simplement ens prenen el pel, i alhora reclama una nova via o escapatòria impossible dins l’Estat espanyol. i que a damunt reclama que tota la població avali, sense ni tant sols aclarir si parla d’una consulta o de que parla. Es veu que s’ha adonat que l’acord amb l’Estat es impossible, ja era hora, i que Catalunya ha donat molt més a l’Estat del que ha rebut, entre altres coses uns 20 mil milions l’any que mai més tornen a casa. i que ens servirien per no haver de fer cap retallada, puja el nostre nivell de vida adequat al potencial que tenim. i eixugar el deute en poc temps, també era hora que en fos conscient, i reclama dignitat, potser algú li hauria de dir que la hisenda pròpia no es cap dignitat. es un simple pedaç impossible dins la legalitat espanyola, i si vol fer bandera d’aquest camí, nomes te la sortida de l’estat propi, però potser seria massa dignitat. També trobem en Pere Navarro que vol un pacte fiscal amb tots, ja em dirà que en pot sortir d’això, suposo que una proposta ridícula i desdibuixada, ja que ells i els populars estan a favor de l’empobriment de Catalunya, com ja han demostrat diverses vegades en les votacions pertinents, i per tant no es cap argument, ni coacció per l’Estat, on recordo ells estarien i han estat sempre darrere. i no al bàndol català, seria una cosa per analitzar, més que res pels seus votants. En Jordi Pujol veu perillar la Generalitat per una intervenció, segurament l’autogovern pot quedar finiquitat, però també s’hauria de plantejar perquè volem un autogovern que viu espoliat. i que les seves competències més sagrades com son educació i sanitat son traspassades amb total impunitat cada cop que l’Estat li be en gana, i amb la total acceptació catalana, i on totes les propostes van encaminades a no separar els nostres camins, posats amb aquest escenari, no ens calen tantes institucions de fireta, i donat el magre poder que ostenten en podem prescindir perfectament. Els ciutadans s’estalviarien uns diners, i no trobarien a faltar unes institucions que fan qualsevol cosa, menys agafar per les regnes la nostra representació, i posar la dignitat que reclamava el president damunt la taula, i que ara es guardada en un calaix, i a damunt amb pany i clau.