ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA GENERACIÓ DEL 155

Aquesta generació, en la que es troben els nostres partits i representants es basa en l’ocultació de la realitat passada, allò que va passar fins el 2017 i que lògicament portava a unes conseqüències que no han caducat, i també es basa en la compra del relat interessat de l’Estat espanyol sobre el tema en una realitat paral·lela insuportable.

Veiem com per exemple Esquerra ahir donava suport al conegut com a quart Cinturò, una infraestructura que sempre havia estat contrari amb la seva posició i bel·ligerant en tot moment per sorpresa del mateix territori, no es un tema qualsevol, es passar del blanc al negre amb un tema molt definit, tot per accedir a aquest xantatge i humiliació per part dels socialistes catalans. El projecte no el vol ningú del partit al territori i el President ho resumeix que la vida es gestionar contradiccions.

Per altra banda la deriva de TV3 per pressions dels socialistes ha portat al acomiadament de Manel Vidal del Programa d’humor Zona Franca per fer sortir en un gag el PSC i una esvàstica. Al mateix temps el Director assumeix la decisió com a propia per apel·lar a uns límits que no es poden travesar, al mateix temps la salutació “Puta nit i bona Espanya” també serà revisada o censurada.

Realment la vida es intentar que no arribin aquestes contradiccions i que la coherència sigui la normalitat, allò que ens dona credibilitat es precisament no caure sovint en contradiccions i més si son punts cabdals com podia ser per aquest partit el posicionament historic sobre aquesta infraestructura, i tot per uns pressupostos d’un Govern a la deriva, dèbil i que ha virat en rodó en el seu objectiu de la independència i lligant el seu futur als pactes i humiliacions precisament amb un dels botxins de la repressió contra el poble de Catalunya. Deu ser la contradicció major.

Pel que fa a la Televisió Pública de Catalunya segueix la seva deriva del 155 i on la imatge del President Puigdemont i les rates s’ha resolt amb una disculpa, però en canvi en clau d’humor el gag comentat acaba amb l’acomiadament del col·laborador per pressions del partit col·laborador necessàri del 155 i entusiasta de la violència del dia 1 d’octubre per part d’uns salvatges en busca de les urnes a cops de porra, com també líder de la repressió contra Catalunya. Alhora expressions del mateix programa seran revisadas, no sigui que obrin consciències per expressar de forma desacomplexada la realitat que Espanya i els seus socis volen amagar.

Tot plegat, la generació del 155.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.