LA FUMATA
Crec sincerament que la evolució de la humanitat ens hauria de portar a tractar els afers reals i els espirituals en un pla diferent i no hi ha dubte que les coses no van per aquest camí, la quantitat d’informació del Conclave de l’Esglèsia Catòlica no te cap sentit amb l’evolució de l’espècie.
No serè jo qui tregui importància amb aquesta institució religiosa i la importància de la mateixa des de fa 2000 anys. La seva influència en moltes etapes de la història de la humanitat, però en el segle on ens trobem, la era de la ciència i la tecnològia, d’uns valors universals almenys en els Estats del primer món i una laicitat oficial en molts llocs que vol dir que cap religió te una influència per les decisions de la societat, no te sentit per part dels mitjans aquest excés d’informació sobre la decisió del relleu del Papa i el conclave que ho resol amb la fumata blanca com a símbol.
Mil i una informacions sobre el que es diuen, com entren, com surten, mil aspectes banals que no crec interessin informativament i un seguiment les 24 hores esperant la fumata amb programes especials, mil i una hores als mitjans amb experts sobre el tema, tot per una notícia que ho serà en el moment del relleu com a figura de poder, però no una figura cabdal pel futur del planeta i els seus problemes com poden ser determinats lobbys o Caps d’Estats dominants en aquest planeta i on cada decisió afecta realment a milions de persones.
No es tracta d’això, és més aviat una cosa simbólica i de tradició que no mereix aquest seguiment. Encara més quan sabem de la part fosca d’aquesta entitat religiosa amb una part econòmica molt opaca i uns casos delictius de pederastia més que singulars que l’esquitxen de ple barrejat amb uns missatges que no han evolucionat en el món com l’avortament, el matrimoni o d’altres que atempten directament a la privacitat de les persones en llibertat. Alhora un tractament de la dona totalment discriminatori que segueix en l’actualitat.
Tot un cas que ens demostra la poca evolució d’una part de la humanitat que basa la seva vida en el que no veu com un desig, enlloc de la realitat que vivim i podem comprovar. Això en el segle que vivim hauria d’estar superat però aquest poder fàctic segueix influint malauradament i així arribem amb aquest despropòsit que vivim i seguirem vivint aquests dies amb una laicitat de pa sucat amb oli.