ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA FRUSTRACIÓ DEL POBLE O D’EN NAVARRO

Sense categoria

En Pere Navarro, desprès d’haver signat fum amb Rubalcaba, ha tornat de Granada amb un document federal sota el braç, que es tant com no dir res. Tot cofoi, diu que això desmunta l’enfrontament que alimenten altres formacions, i avisa que molts creuen que el 2014 serem independents i això serà un paradís, ens diu que no serà així i que veurem una gran frustració a Catalunya, no se si ho deu dir per ell i el seu projecte fantasma.

Efectivament, aquesta reforma federal diu que es el camí a seguir i carrega contra el procés sobiranista. Fins hi tot retreu a dirigents en desacord del seu partit que no fessin ells els passos que s’han fet ara quan eren a la direcció del partit, han votat en contra del PSOE quan han estat en desacord i han acordat una reforma consitucional. Cal dir que el document no inclou el reconeixement de Catalunya com a nació i ja ha estat qualificada com a cants de sirena. Demana negociació entre governs, i es mostra content per les noves regles de relació amb els socialistes espanyols que els permetran discrepar. Diu que Catalunya es pot sentir còmoda en aquesta reforma i que respecta el principi d’ordinalitat i creu que poden oferir la solució a l’enfrontament obert, encara que des de dins del mateix partit ja hi ha molts sectors que no ho veuen gens clar.

Cal dir que aquesta no va cortina de fum, encara obrirà més escletxes en un partit que fa molts anys defensava el dret a l’autodeterminació dels pobles i fins fa poc el dret a decidir dels catalans que ni tant sols apareix en el nou document. Son passos i passos enrere que no porten enlloc. Carrega contra el procés sobiranista, jo em pregunto amb quin dret, es incapaç de respectar si hi ha una majoria de la societat catalana que vol anar per aquest camí, qui es ell per negar aquest dret i imposar una nova farsa espanyola que no ens porta enlloc, i que ningú ha demanat per cert, una dada crec prou important. Diu que han votat contra el PSOE, cal dir que un sol cop, i precisament ara el motiu ni tant sols es reflecteix en el nou document socialista. Tampoc i a aquestes alçades ens reconeix com a nació, s’excusa dient que en tot cas el document ens porta a la denominació que cada Estatut faci del seu territori, però com deia aquell no es això companys, no es això. Cal dir les coses pel seu nom, no allò de diu que diuen alguns que sembla que es volen definir com a nació, ho sento però això ja no va enlloc i es un insult per la societat catalana, inclosos els seus votants.

Tanmateix ens parla de negociació entre governs, quan la porta es tancada i no s’obre absolutament per res, de que més hem de parlar. Sembla que no se n’adona que aquesta gran victòria que ens presenta com el principi d’ordinalitat ja ha caducat i forma part d’un passat que no tornarà. No hi ha un enfrontament obert, hi ha una opció com a solució per Catalunya que l’Estat negant la democràcia més elemental no vol, i Catalunya evidentment no es pot sentir còmode amb aquest paper mullat que ni tant sols es complirà, i si ho fes, francament ja no interessa.

Sembla que el temps no passa per en Pere Navarro i no evoluciona com ha fet la societat catalana, tant difícil es defensar la democràcia sense embuts i posicionar-se desprès en un referèndum com es de rebut, i no posar-se al costat de la intransigència i el nacionalisme espanyol furibund de populars i Ciudadanos sense importar cap principi democràtic ni cap respecte a l’opinió de la població.

Aquesta farsa es l’últim capítol d’un trist paper que no sembla tenir aturador i que provoca el trencament d’un partit que havia estat de capçalera a Catalunya i que fugint dels nous temps de la democràcia fa passos cada dia més grans a la marginalitat i a posar-se al costat dels que sempre volien fugir.

En definitiva, una nova etapa cremada, i una nova pèrdua de temps que ja no convenç, el temps no perdona i el context català encara menys. Aquesta deu ser la seva frustració.

  1. Navarro i els socialistes espanyols de Navarro juguen brut com Espanya sempre ha jugat brut.

    ——————————–

    Què temen els espanyols?

    De què hem de fugir per sempre els catalans?

    Catalunya no et federis mai amb Espanya, seria la teva mort!

    La solució federal espanyola sempre passa per supeditar Catalunya als interessos d’Espanya.


    ————–

    Català, no escoltis mai la veu dels federalistes, són espanyolistes disfressats que veuen com s’acosta la seva decadència i s’adonen que ja perden la víctima que tan els ha engreixat, no els escoltis, no t’els creguis! perquè són com serps enganyoses que sols et volen per xuclar-te la sang, robar-te les teves coses, deixar-te sense la saba de la vida i de la llibertat del teu Poble, la saba de la vida i de la llibertat la teva nació, tot plegat només per ressuscitar “la morta” que ja Joan Maragall va desemmascarar!
    La “morta” ha robat i ferit de mort molts pobles d’Europa, d’Àsia i de Sud-Amèrica … ! Milions d’humans han patit la seva violència física i mental. Tot el que han robat s’ho han dilapidat …
    Catalans no deixem de cap manera, ara que podem marxar-ne … no deixem que Catalunya caigui definitivament sota els seus tentacles, sota els tentacles de “la morta”. Ara que ja no poden usar la violència física més terrible que tantes vegades han exercitat … ara no escoltem per a res als federalistes! Personatges enganyosos disfressats d’una aparent bondat que ja ningú s’ho creu ni s’ho empassa.

    Salvador Molins, BIC-CA —————-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.