ALBERT CORTES MONSERRAT

La gran manifestació de París d’aquest diumenge ha estat un escenari perfecte per visualitzar allò que malauradament ja estem acostumats. Aprofitar les ocasions per fer veure el que no es, i pensar que la gent oblida fàcilment el passat, cosa que molts cops es veritat.

La capçalera estava plena de dirigents defensant la llibertat d’expressió i de premsa amb un historial que va en sentit contrari. El primer ministre turc, el ministre d’Afers estrangers rus, el primer ministre israelià, el president palestí o el mateix Rei de Jordània, sense oblidar el president espanyol. Tots ells en diferent grau han actuat contra el que precisament es manifestaven ahir a favor sense cap pudor.

Llibertat de premsa o expressió a Rússia, a Jordània o a Turquia per posar tres exemples clars, son per riure, sinó fos que el tema es molt greu. Volem dividir el món en bons i dolents, però segurament els conceptes no son clars, i el objectiu a enganyar com sempre, la ciutadania que paga els plats trencats.

Si parlem més properament, trobem en Rajoy i el seu ministre d’Interior. Recordem per exemple el cas del tancament d’Egunkaria o els problemes de la revista satírica El Jueves. Per no parlar de la intoxicació constant de Fernàndez Diaz difonent notícies amb la intenció d’estroncar el procés català sense cap tipus d’ètica ni vergonya. Aquests dos personatges al capdavant de la manifestació, orgullosos i defensant el que evidentment no han aplicat.

Per altra banda cal veure les reaccions de la caverna davant la presència del President Català, és una mostra més de l’estimació que ens pregonen i el nostre paper dins l’Estat, aquell famós “pagar i callar”.

En definitiva, el món s’enfronta a un perill de grans proporcions i desmesurat, però no pot oblidar que dins la nostra bombolla també amaga molts altres perills que cal netejar abans de donar lliçons a ningú.