LA FOSCOR D’UN ESTAT
Els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils que van provocar 16 morts tornen a estar en dubte sobre qui havia darrera amb les declaración d’un dels protagonistes i els xiulets despistats d’un Estat que intenta amagar aquesta vergonya que malauradament no seria una sorpresa.
Efectivament, Mohamed Houli Chemlalt, un dels tres condemnats, concretament a 43 anys de presó, ha declarat a la Comissió d’Investigació dels cas “El CNI tenia coneixement de les intencions que tenia l’Imam i van permetre que vingúes i ens adoctrinés”. Ell va ser ferit a l’explosió de la Casa d’Alcanar i l’únic supervivent. De fet diu que hi havia 3 persones i es van trobar rastres de 2, confirmant el terrorista que l’Imam va ser el darrer a entrar la casa i no podia assegurar que hagués mort o hagués pogut sortir. Aquesta persona és la darrera viava del comando a Alcanar i per tant les respostes vives que ens queden.
Cal dir que la seva situació de presó fa que hi hagi pocs motius per mentir sobre l’assumpte ja que apart l’Estat és el menys interessat a reflectir aquestes paraules en el cas de que fossin certes i apant no hi te res a guanyar, i a perdre. De fet el Govern amb molts intents i peticions va desclassificar documentació sobre els atemptats, però evidentment no tota i l’opacitat sempre fa sospitar. Declaracions contradictòries de comandaments policials com Jose Manuel Villarejo, les reticències a obrir els documents i ara declaracions de responsables com aquest deixen en una evidència la sospita continuada sobre la relació real del CNI i l’Imam, i també la teoria de l’atemptat per fer fracassar la independència catalana a qualsevol preu.
Curiós també son declaracions de Houli on explica que a vegades Al Satty feia marxar a altres membres de la casa per parlar amb agents del CNI. De fet diu que l’Imam va aparèixer del no res i va començar a influir en els joves. Posteriorment al dia de l’explosió es va trobar la seva furgoneta a Sant Carles de la Rapita, apart algun canvi en les seves declaracions en respecte a les fetes anteriorment les atribueix a pressions cap a ell. Cal dir que durant la seva declaració membres del PP i PSOE han marxat de la cambra.
En definitiva, uns sospita cada cop més grossa i on sembla l’Estat no te intencions d’oferir la veritat o com a mínim no obstruir la investigació. Quan això passa normalment la culpabilitat no és massa lluny i la lògica cada cop ens du a pensar que el CNI sabia les intencions de l’Imam i ho va amagar per intentar evitar la independència catalana amb els danys colaterals que tots sabem. Aquesta és la democràcia espanyola.
La foscor d’un Estat.