LA FEINA MAL ENTESA
Desprès de les declaracions de Xavier Vendrell on situava a Oriol Junqueras el 27 d’octubre a Montserrat, veiem la resposta d’aquest però amb les seves respostes veiem els tics i la cadena d’errades que ens van portar al fracàs de l’aplicació del resultat del Referèndum per la independència.
Nega haver desaparegut desprès de la DUI i no aclareix el tema de Montserrat i les acusacions de no estar al Palau de la Generalitat aquell dia decidint com seguir. Ens diu que estava centrat en buscar suports internacionals per la independència i nega faltar a les seves obligacions com a número dos del Govern. No vol donar noms ja que serviran per la propera vegada i posa com exemple Donald Tusk i la seva petició de mediació entre Catalunya i Espanya. Parla del coneixement del President Puigdemont de les seves activitats. Parla de el 20 de setembre la Guàrdia Civil nomes va escorcollar el Departament d’Economia i ell va donar la cara. Ha negat també la reunió amb Illa per demanar conservar alts càrrecs del Govern a militants del partit entre d’altres declaracions.
Cal dir que Oriol Junqueras dins el Govern del 2017 no era un qualsevol, era el Número 2 d’aquell Govern i un dels lideratges de referència del moviment, per tant tenia una gran responsabilitat i no estar amb la resta del Govern decidint com actuar és simplement una vergonya o una covardia sense explicació. La seva feina principal no era buscar aquests suports internacional, que potser caldria repetir que primer calia complir la llei, acatar el resultat del Referèndum i declarar la independència, baixant la bandera espanyola i fent els primers passos, entre ells la petició de reconeixement, que llavors si tenia una base autèntica i no nomes una possiblitat remota que evidentment no provocarà cap adhesió. Tanmateix dir que els contactes serviran per un altre cop demostra que considera aquest referèndum de fireta i sense cap validesa cosa que era entre d’altres la seva responsabilitat presionant al màxim per arribar fins al final com tothom esperava. Quina garantia ens dona que un altre cop no tornarà a ser una mentida. Per cert mentides com els escorcolls únics en el seu departament, quan també van ser al Departament d’Afers estrangers i el d’Afers Socials com ha recordat Dolors Bassa.
La seva tasca era donar la cara, pressionar per arribar al final i no desàpareixer i posteriorment entregar-se a una Justícia espanyola buscant el perdó i assumint per tant la culpabilitat com a senyal de submissió com volia l’Estat espanyol.
No va estar a l’alçada com la majoria del Govern, i això s’hauria d’assumir i no buscar excuses de mal pagador. La feina mal entesa.