ALBERT CORTES MONSERRAT

El conseller d’Educació,  Ernest Maragall, fent honor al seu cognom, ha fet esvalotar el galliner amb la seva afirmació de que Catalunya està fatigada de la fórmula del tripartit, i dona la predicció de que no sumaran en les properes eleccions, ni donaran suport a experiments ni artefactes inestables, mentrestant Artur Mas intenta justificar la seva proposta de pacte d’estat per salvar l’econòmia espanyola, potser algú tindria que recordar-li que la catalana va de mal en pitjor precisament per culpa d’aquesta que vol salvar.

Efectivament, el conseller ha donat sortida a les seves impressions sobre el futur de l’actual govern, i aprofita per dir que això fa tendir a una fragmentació, enlloc d’un retorn a les grans forces, un atac clar a les noves forces que segurament entraran al Parlament, demanant un liderat fort als socialistes catalans, amb veu pròpia a Madrid. Des del PSOE-C ja han tret ferro a l’assumpte, i han provocat incomoditat als seus socis, on des d’Iniciativa s’ha respost donant les culpes als seus socis majoritaris de govern, amb lleis poc d’esquerres com la d’Educació, i des d’ERC, en Carod, ha tret importància a una opinió individual, i també ha parlat de fatiga recordant el 50% escàs que va anar a votar per l’Estatut.

 

Pel seu costat, l’Artur Mas ha dit un cop més que no vol fer de salvavides d’en  Zapatero, sinó ser responsable i salvar l’economia espanyola, no vol un pacte estable, ja què els governs han perdut el respecte per Catalunya, i diu sentir-se decebut pel president espanyol, ja que no permet  avançar en l’autogovern català, no ha donat prioritat als ministres de CIU a Madrid, i tot hi la decepció no se sent traït per aquest personatge.

 

Realment aquests últims mesos de legislatura son tota una prova de la mediocritat d’aquest tripartit, i la seva poca cohesió, degut entre moltes coses a la falta de poder real per governar, i que fa girar la vista cap a altres activitats, ara toca començar la precampanya electoral, i cada partit escombra cap a casa seva per marcar perfil propi, i esborrant que han estat en el govern en aquest temps, el PSOE-C diu que aspira a governar sol, Iniciativa ataca als altres dos partits per les lleis que no ha donat suport i han aprovat, i Esquerra vol treure el seu perfil més independentista per intentar recuperar la seva fugida de votants que ja sembla inevitable. El toc de gràcia l’ha donat el conseller Maragall, i la seva fatiga de tripartit i les seves prediccions poc alleujadores pel seu partit. Te tota la raó, aquest govern de fireta ha creat una gran desafecció política,  ja què ha creat confusió, i ha portat Catalunya a un carreró sense sortida d’on no volen sortir, i segueixen insistint en una formula esgotada i sense futur ,què es l’autonomisme espanyol.

 

Per la seva banda l’alternativa no ofereix res de nou o engrescador, més enllà d’un canvi de cares, i més sensació de cohesió al ser un partit sol, però volen transitar per les mateixes formules del tripartit, amb un estatut mort i enterrat com objectiu, i el peix al cove com a sistema fins a la fi del món, cosa que ja s’ha vist amb la seva preocupació per l’economia espanyola, enlloc de preocupar-se de com salvar la catalana, què s’enfonsa sense remei per la seva dependència de l’altra, i on l’alternativa de desfer-se d’aquest llast no es contemplada amb excuses varies, i ambigüitat calculada.

 

La fatiga es crònica en general, i tant sols un projecte il·lusionant d’estat propi pot fer acostar la gent a les urnes, quan un maltractador abusa de la seva dona un dia si i l’altra també, la solució no es perdonar-lo i seguir fins la fi dels nostres dies, sinó alliberar-se, i deixar enrere el malson amb una vida nova i un futur net i clar.  Això tant senzill aplicat al territori, sembla ser que els partits actuals opten per la primera via, i esclar la fatiga es evident, i els experiments inestables també.