LA FARSA DE SEMPRE
Segur que hi ha coses molt més importants, evidentment. De totes maneres si volem entendre com funciona aquest Estat que es diu Espanya, les seves el·lits, la seva opacitat i el seu nul caràcter democràtic podem trobar exemples en tots els àmbits, com pot ser l’esport.
Ahir vam veure la darrera polemica en un partit que envolta el R.Madrid, en aquest cas a la màxima competició continental, la Champions League. Les coses més sorprenents ho deixen de ser amb l’èquip blanc, ahir anul·lar un gol del rival a una tanda de penaltis que decidia l’eliminatòria amb intervenció del VAR per haver tocat amb els dos peus la pilota el llençador, quan no hi ha cap imatge que ho demostri clarament.
Una nova eliminatòria passada amb un altre escàndol que se suma a molts que tenen en el currículum i que molts d’ells han proporcionat títols que mai haurien d’haver arribat. Aquest èquip insignia del Dictador Franco i que va rebre totes les ajudes inimaginables i la protecció que evidentment no tenien la resta fins al punt de casos com el de Di Stefano fitxat pel Barça en el seu dia i obligat a compartir amb l’èquip madrileny per decret provocant la retirada del fitxatge per part blaugrana, o escàndols monumentals que eren el normal en aquest món. Un cop arribada la falsa democràcia ha seguit sent un dels poders fàctics amb personatges tant sinistres com el seu President i amb el suport dels seus mitjans i influències ha anat muntant campanyes de tot tipus per aconseguir les seves finalitats sense necessitat de cap prova, com per exemple el cas Negreira, on segueixen hores d’ara parlant de suborns als arbitres que mai s’han demostrat i de fet els resultats al camp allà estan.
Escàndols monumentals, com la lliga interrompuda del Covid que en la seva reanudació va ser un frau rere un altre fins aconseguir el Títol. El tracte diferèncial dels seus jugadors, on jugadors com Casemiro o Vinicius per posar dos exemples serien expulsats gairebé cada partit i evidentment gaudeixen de tracte diferèncial. Unes ajudes arbitrals que son norma de la casa i que ni els seus plors constants en la seva darrera campanya mediatica poden amagar.
Un èquip protegit per l’Estat i el poder que juga amb regles diferents a la resta, i que ahir a la nit vam tornar a veure un cop més com es pot manipular una competició una vegada més com ja estem acostumats.
La farsa de sempre.