LA FARSA DE L’ÀMBIT ECONÒMIC
Les paraules de la Consellera d’Economia, Alicia Romero, assegurant que el Govern espanyol ha complert amb Catalunya, deixen ben clar de la farsa que parlem i de com és pot tractar d’estúpis a la societat a la qual representes.
A la nit de l’empresa a Barcelona, tant empresaris com el President Illa estant dacord amb l’objectiu de liderar econòmicament Espanya i una reclamació de millor finançament. Tornar a ser el motor de l’Estat és la idea, i passa per finançar el serveis socials no amb més impostos, sinó amb un nou marc de finançament. De fet ahir es va presentar per part del Govern un comite d’experts que faran un informe de com ha de ser el finançament singular i així avançar en el tema. El President parla de generar més prosperitat, amb un estat de benestar i una democràcia. Els empresaris s’oposen a la reducció de la jornada laboral perque afectaria la productivitat i sembla que han oblidat les seves reivindicacions democràtiques i de drets humans que van fer en el procés cap a la independència.
Realment, que un President de Catalunya nomes tingui com objectiu ser motor d’Espanya, ja diu ben a les clares la seva poca ambició i la seva idea de formar part d’un engranatge on mai buscarà el màxim per la societat que l’ha votat, sinó ser una simple peça sacrificada sense cap aspiració pròpia. Reclamar un nou finançament que tots sabem que mai resoldrà el problema de Catalunya, aquests 20 mil milions que van i no tornen, l’anomenat espoli fiscal i que la nostra classificació per donar i per rebre sempre surt en negatiu, per no parlar de les inversions que mai arriben sobretot si ho mirem en comparació amb altres territoris com Madrid per exemple. Tota una llosa que és invariable en el temps hi hagi el Govern a Espanya que hi hagi. Ara una nova farsa amb un finaçament singular que ja ha quedat clar que serà plural, una broma de mal gust que ara acabaran d’arrodonir amb la farsa d’uns experts i un informe que potser haurien de dir hauran de pactar amb Madrid que finalment decideix, un detall que no estaria de més esmentar.
Respecte la reducció laboral i la productivitat, crec una errada endèmica. Les dues coses no van lligades i s’ha demostrat, més hores no vol dir més productivitat i per tant prou enganys amb aquesta qüestió. El món civilitzat camina cap una reducció d’hores laborals i de presencialitat, que no afectarà la productivitat. No es pot viure més ancorat en el passat.
Es la farsa de l’àmbit econòmic.