LA FARSA DE LA LLENGUA
El portaveu dels repubicans al Congrés, Gabriel Rufian, ha fet la seva intervenció aquesta setmana integrament en castellà en el debat de la crisi de Ceuta, i s’ha burlat així de la nostra llengua i de pas suposo de bona part dels seus votants.
Tots recordem quan una sola frase en català era tallada immediatament per la Mesa de la Cambra, i el veto era una constant amb la polseguera que això aixecava. Finalment amb una lluita que ha durat molts anys, insults, escridassades i editorials miserables de mitjans espanyols és va aconseguir que les llengües cooficials com el català, el basc o el gallec a partir del 2023 sigui hàbil per poder utilitzar a la cambra espanyola amb un aparell per la resta de traducció simultània.
Ja és prou surrealista que un partit teòricament amb l’objectiu de la independència col·labori a les institucions espanyoles i en el seu cas sigui crossa d’un partit del 155 sense cap vergonya, però com veiem en el seu portaveu tampoc l’interessa gens la nostra identitat i la seva joia més preuada, com és la nostra llengua. Molts anys de numerets interessats molts cops dient frases en català que ja sabien serien aturades immediatament però que aconseguirien aquell espai en els informatius i aquell punt d’heroïcitat fictícia que tant estem acostumats. Un cop vençut la resiliència bàsicament també per interessos i aconseguit ara va el Rufian i continua utilitzant el castellà, cosa que dona un missatge preocupant.
Primer de tot amb la seva actitud ens diu que el català no cal, una llengua de segona prescindible, com una anècdota que no mereix pujar al carro de les llengües d’us normal. Alhora la burla a la societat catalana i molts dels seus propis votants, no els dirigents del partit que com és veu no els importa en absolut el tema de la llengua que antigament defensaven i ara han abandonat a la seva sort.
Un exemple més de la falsedat dels nostres partits que cada cop ens representen menys i clarament nomes representen al seu mateix partit i interessos propis de quotes de poder amb la paraula independència a la boca i la defensa de la llengua catalana en primer lloc amb un cinisme que cada cop agafa més volada. El dirigent que va prometre estar 18 mesos a la cambra espanyola ja fa temps que hauria d’haver estat substituït.
La farsa de la llengua.