ALBERT CORTES MONSERRAT

Dues qüestions han estat cabdals les ultimes hores a Catalunya, el temporal de neu, i la ineptitud un cop més de la gestió des de la conselleria de la Generalitat, i avui mateix l’aprovació de la llei de consultes populars amb el vot del tripartit, i en contra de la resta, inclosa CIU, què amb la seva ambigüitat característica, avui ha tocat la careta de sobiranista, amb una llei de pa sucat amb oli que dona idea de l’ambició de l’estatut en quarantena que desenvolupem.

El consell de govern ha defensat haver donat una resposta eficient al temporal de neu, tot hi admetre aspectes millorables, i han demanat disculpes per la manca d’informació a la gent atrapada a la carretera en els seus cotxes o perduts a les estacions de tren, i on hores d’ara encara hi ha carreteres tallades, i 100000 abonats continuen a les fosques sense haver recuperat la normalitat elèctrica, també s’ha explicat el viatge a Palma del Conseller.

 Una nova nefasta gestió de la conselleria d’interior capitanejada per Iniciativa, i on el secretari general Joan Boada, donava la raó a la ciutadania de la manca d’informació, amb un to que semblava més una broma macabra que una explicació dels fets.  Es van produir una sèrie de descoordinacions  que van provocar aquest gran caos, titllat per sortir del pas d’excepcional, i defensant la ineptitud amb atacs als governs de CIU en situacions similars.  Estem d’acord que no es normal aquest temps, i que per tant no podem estar preparats com a centre Europa o els països del nord on es el seu clima habitual, però tampoc patir aquest caos on avui encara molts ciutadans segueixen patint les conseqüències, i agreujat per aquests gestors que no assumeixen mai cap responsabilitat, i van deixant la seva petjada a cada tema que succeeix, i què sentint a segons qui sembla un insult a la intel·ligència de tota la població.

Pel que fa al segon tema, la llei de consultes ha estat aprovada amb els vots del tripartit, i els contraris de CIU pel fet de l’autorització de l’estat final, i per PP i Ciudadanos en contra sempre de qualsevol mesura democràtica, fins hi tot aquesta que segueix clarament els preceptes de la sagrada Constitució.

Es la política de la imatge, en aquest cas Esquerra ho ha venut com un dels seus productes estrella, i què en realitat no aporta cap novetat amb anterioritat a tenir la llei, ja que qualsevol referèndum haurà de passar per l’autorització estatal, o sigui a la pràctica acabarem preguntant el que l’estat vulgui, i per això no calia cap llei.  Es molt trist veure com es tiren els plats pel cap ERC i CIU per veure qui es més independentista, quan la primera esgrimeix que la llei compleix escrupolosament la constitució, cosa que limita tant la llei que un partit independentista i sobretot democràtic, ja hauria de valorar que no val la pena, i el segon defensant una ambició que mai han demostrat alhora de la veritat, i què segurament amb l’amenaça de Joan Laporta a la cantonada temen la fugida de vots sobiranistes d’aquest partit, clarament amb mentalitat autonomista.

En definitiva, dos retrats de la mena de política i de politics que tenim a l’actualitat, no hi ha ambició, nomes s’ofereixen miratges sense substància real, i a falta d’ambició nacional, la gestió en situacions d’emergència fa aigües per tot arreu. Ara més que mai cal una regeneració que sàpiga gestionar les situacions, i que jugui amb la realitat, i no amb disfressar-la, ja que al final les conseqüències son per tots.