LA DISTRACCIÓ DEL 23F
La nova maniobra de distracció de la Moncloa amb la desclassificació de papers secrets del 23 F 45 anys desprès com era d’esperar ens ha portat molt poca llum i molt document intranscendent que no ens aporta certeses que segurament mai sabrem.
Les teories seguiran sent les teories, el Borbó evidentment podia jugar a diferents nivells i donar l’acceptació del cop d’Estat sense implicar-se directament i també sabem que el Govern que es volia implantar amb diferents persones de partits i que moltes ja sabien de l’afer, per exemple Felipe Gonzalez del qual ja sabem el seu poc tarannà democràtic i els afers amb els GAL i les seves opinions que el feien un candidat perfecte desprès de la falsa transició com a lideratge de la teorica Esquerra. El paper del partit teoricament comunista més que sospitós i tot un entramat de l’Estat que ho admetia i estava preparat per assumir un canvi d’una democràcia que evidentment no ho era i que estava tutel·lada per aquells que el règim franquista havien fet el pas. Noms com un ministre del Dictador Manuel Fraga, un dels símbols de que res havia canviat ja que va ostentar càrrecs públics importants i lideratge d’un dels partits sense cap mena de pagament per les seves responsabilitats en les atrocitats de la Dictadura.
Resulta xocant com el perill que parlaven internament d’una Independència catalana o del País Basc els preocupava i molt i estaven preparats per utilitzar l’exèrcit per intentar impedir el fet, cosa que ja denota que des de fora i concretament des d’Espanya sempre han tingut clar que la possibilitat és ben real, cosa que des de dins i sobretot des dels mateixos partits nostres han demostrat no tenien tant clar per interessos bàsicament o falta de visió política.
Curiosament ahir va morir la cara visible del Cop d’Estat, Tejero i ho ha fet el mateix dia que aquests papers han vist la llum amb una llei de secrets oficials que provés de l’etapa franquista i que ni PSOE ni PP els ha interessat mai actualitzar i equiparar a altres Estats moderns i democràtics. Una opacitat que amaga moltes veritats ocultes que difícilment sabrem per vergonya d’una democràcia de fireta. De fet tots sabem que hi ha secrets que sempre quedaran amagats ja que portarien a destapar moltes vergonyes de la mateixa classe dirigent i de les el·lits que dominen les estructures de poder. Aquí veiem que la democràcia ha quedat sempre en entredit i mai serà completa.
La distracció del 23 F.