LA DISBAUXA NO TE LÍMITS
Aquests dies amb un Estat espanyol desorientat i sense cap tipus de reacció política i democràtica, i a Catalunya amb persones i partits sense saber que fer dona molts exemples que ens demostren fins on poden arribar.
El líder del PSOE, Pedro Sanchez ens diu que els catalans no volen la independència, i la solució es reformar la Constitució. Àngel Ros, alcalde de Lleida fa lloances de figures vinculades al franquisme, la Fiscal en Cap de Barcelona Ana Maria Magaldi en la seva compareixença ens diu que el català nomes pel “Bon dia i Bona tarda” i Dolors Camats, coordinadora ICV que no es creu les plebiscitàries, ni la llista única, no hi jugaran.
Son nomes uns quants exemples del que deia. Pedro Sanchez es veu que sap el que volem i el que no volem, i el més curios es que no es basa en els fets reals, o sigui les grans mobilitzacions dels últims anys, els resultats del 9N o el xup xup que es viu a Catalunya clarament favorable a la independència, ho fa nomes pels seus gustos personals i proposa coses irreals i que ni tant sols ha demanat ningú, potser que deixi de fer el ridícul per intentar diferenciar-se del discurs Popular amb materia nacional, que simplement es el mateix.
En Ros arran de la mort de Victor Hellin alcalde del 43 al 52 afirma en un escrit que era bona persona, banalitzant un cop més el feixisme, ja que era una part més de l’aparell repressiu franquista pel càrrec que ocupava, i per tant mereix la més gran de les repulses i per suposat res de bona persona. Ja n’hi ha prou de convertir una dictadura sagnant amb una mena de conte de Disney. Un cop més ha caigut la careta de Ros que ja no es la primera vegada.
Menció especial per la fiscal en cap, que menysprea clarament el català. Tant sols serveix per saludar i la resta naturalment amb l’idioma de primera. Una excusa poc valida ha estat que hi havia mitjans en castellà, perquè normalment s’utilitzen els dos precisament pel mateix respecte que esgrimeix, l’autoodi ja ho te això.
Per últim Camats no creu amb les plebiscitàries ni llistes úniques i segueix defensant una consulta que sap perfectament que no podem fer. Em vol explicar com pensa consultar als catalans si no es amb unes eleccions. Aquesta indefinició permanent d’aquest partit no es de rebut, i els farà perdre segurament molts vots, ja que aquest posicionament tant variable i inconsistent no va amb els temps que vivim.
En definitiva, uns exemples per entendre els esculls que ens trobem en el procés.