ALBERT CORTES MONSERRAT

La sentència del Tribunal Superior de Justícia contra la immersió lingüística, esta posant en evidencia la falta total de dignitat de la classe política catalana amb el Govern al capdavant, on hi ha diferents postures i interpretacions, totes amb l’objectiu de fer veure que no passa res, i esperar que les aigües es calmin. El president vol combatre amb fermesa qualsevol atac contra la nostra llengua, mentrestant en Duran no creu convenient fer una insubmissió a la justícia espanyola, la consellera de Justícia afirma que es complirà la sentencia en casos concrets, i la consellera Rigau s’hi juga al càrrec, i ho troba innegociable. Tot un desgavell d’aquells que mai ha afrontat de cara els atacs al moll de l’os de la nostra identitat.

Efectivament, la consellera Bozal fent cas omís del recurs que presentarà la Generalitat, afirma que es complirà la sentencia en els casos concrets que es requereixin, concretament aquestes poques famílies podríem dir inadaptades, i que volen negar una educació als seus fills per la seva paranoia espanyola, la consellera diu que hi ha malentesos amb el tribunal, però el defensa, i que es dona a entendre un canvi de model quan ella no ho veu així, es creu que es un intent d’en Duran per no veure’s afectats a les seves eleccions, les espanyoles em refereixo, aquest diu que s’han d’esgotar totes les vies, i creu que la insubmissió seria una irresponsabilitat del govern, assegura que no es vol menysprear cap idioma, i que el sistema català es perfectament constitucional. Per la seva banda el president afirma que es mantindran fidels i dempeus per la defensa de la nostra identitat, i destaca les ganes del poble català de defensar la seva llengua, i ell mateix s’ofereix com a garantia de fermesa. Finalment la consellera del ram, Irene Rigau, afirma que el curs començarà amb normalitat, i també creu que son tres casos comptats, de totes maneres ha parlat del recurs al tribunal, i que no l’importa el seu càrrec per prendre segons quines mesures.

Realment, quan es porta tants anys nedant i guardant la roba, parlant i traient pit quan era inofensiu i de cara a la galeria, i per darrere anar activant el peix al cove, aconseguint amb una actitud miserable una mica d’aquí i una mica d’allà, amb l’únic neguit de vendre el producte amb un preu molt més elevat del que realment era, tàctica per cert que ha seguit al peu de la lletra el tripartit, nomes cal veure les condicions de les competències aconseguides, de cop i volta amb mesures impopulars com les retallades, intentant amagar la vergonya de l’espoli, i preferir tancar hospitals abans de plantar-se definitivament, i a sobre l’estat ha vist que faci el que faci mai passa res, més enllà de quatre crits que acaben ofegats en el temps, ha decidit retallar l’autonomia per completar aquesta assimilació que tant anhelen. Retallar l’estatut a consciencia deixant l’opinió de la gent en un no res, limitar la nostra capacitat econòmica, i que sigui el màxim de dependent de Madrid, i finalment i era previsible ataquen el nostre be identitari més preuat amb la divisió de la llengua, la negació a demanar que sigui oficial a Europa, i ara amb un torpede al mig de la línia de flotació en forma de la immersió lingüística.  Una colonització complerta, que les nostres institucions com a criatures no saben com reaccionar davant els crits dels més grans, nerviosos i esparverats busquen explicacions que ja no troben, evidentment, i com va quedar demostrat amb la manifestació del 10 J, no escolten al poble, amb això tenen la mateixa falta de respecte que el TC espanyol, i no saben com reaccionar, intents fallits de fermesa apaivagats pels servidors lleials de l’estat minimitzant els danys, i fent veure que tot plegat es fals i que no ens belluguem o prendrem mal, deixant clar que tot es constitucional, com si fos el somni de tothom, tot plegat molt lamentable i que demostra un cop més, on es fa política de primera divisió i on de segona divisió amb ben poques responsabilitats. Ens demanen sortir al carrer, saben en qualsevol cas que es una simple maniobra de distracció, ja que ells seguiran a la seva. Quin país.