ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DIGNITAT INEXISTENT

General

La petició de Jordi Portabella a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona per atorgar la Medalla d’Or de la ciutat, i el nom d’un carrer a l’expresident del Parlament Heribert Barrera, mort recentment , ha topat amb un reglament, i un dictamen presentat pels Populars per impedir la petició, i voler demostrar que no es viable. De moment sembla que el govern de Trias continua amb el seu idil·li amb els Populars, i no ha fet gaires escarafalls per solucionar aquest tema que crec de país, i per damunt de qualsevol partit polític. Es una qüestió de normalitat, i amb això ja sabem que no anem sobrats.

Efectivament el líder d’Unitat per Barcelona vol que el govern municipal no cedeixi a les estratagemes dels populars, i tiri endavant la proposta. Aquest procés va començar al setembre passat, un mes més tard de la seva mort amb la petició esmentada, i el grup d’Alberto Fernández Diaz hi va començar a posar traves amb la demanda de l’informe jurídic per aclarir si era possible atorgar el guardó a títol pòstum, i si es podia fer a través d’un prec, amb la resposta negativa que ha presentat. l’Alcalde Trias denunciar temes partidistes de poca volada per no permetre aquest homenatge, i parla de fer el possible per rectificar i fer justícia amb una persona que es pot o no estar d’acord amb ell, però que ha deixat una empremta en el país, i es un referent. Cal dir que el dictamen presentat pels populars data de 1950, i per tant s’intentarà presentar una modificació del mateix.

Realment, quan un poble no es capaç d’homenatjar les seves personalitats, diu molt poc al seu favor, de la seva autoestima, i la seva capacitat de defensar la seva identitat. Ara trobem un altre exemple, tot un ex-president del Parlament, i un referent polític i de defensa de la catalanitat com Heribert Barrera, evidentment mereix un homenatge, i una distinció que qualsevol nació normal ni tant sols dubtaria per damunt de qualsevol ideologia política, però ja sabem que quan un territori viu colonitzat durant 300 anys, la seva autoestima es va desinflant, i la seva mentalitat pren un altra dimensió, i més si parlem d’un poble poruc i prudent com el poble català, arribant a fer homenatges des de les institucions a personatges del regim franquista, i sense cap estima per les llibertats catalanes com Joan Antoni Samaranch, i en canvi tractar d’una manera molt més discreta a l’expresident Barrera. La lluita dels populars per amagar qualsevol engruna de la nostra identitat no respecta ni els morts, i ara esgrimeixen un reglament de l’època dictatorial de més de 60 anys per intentar frenar l’homenatge, per raons purament ideològiques, i del seu anticatalanisme habitual, el més preocupant es la posició del govern del consistori, que no sembla reaccionar i posar la seva força al servei d’un acte de país, ja ho va fer en el seu últim acte polític damunt d’una camioneta, per no cedir un espai el consistori, i  també deixa en evidència les paraules del líder popular que una de les raons per no entrar a formar part del govern del consistori va ser la deriva independentista precisament del partit de l’alcalde Trias, però que tant sols forma part d’aquesta paranoia del nacionalisme espanyol, i que alhora de la veritat no es veu per enlloc, i on a tots nivells sembla que els socis preferents de CIU seran els populars, en un acte més d’un rumb que porta el país a un forat negre per la covardia de la classe política catalana.

En definitiva, un pas més per ridiculitzar la nació catalana, i fer veure que no ens respectem a nosaltres mateixos, i per tant no podem exigir a la resta, el que no fem nosaltres.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.