LA DIADA NO ES CAP FESTA
La Diada Nacional de Catalunya s’ha convertit els últims anys, sobretot des de que es massiva, curiosament quan erem uns pocs milers tractats com a frikis no passavem d’una anecdota, ara es una festa segrestada i apropiada per l’independentisme.
Aquest mantra el diu des del President espanyol, passant per tots els partits del 155, i com no els mitjans del règim d’aquí i d’allà amb tots els seus poderosos altaveus. Una mentida més per anar arrelant amb la població poc posada o directament sentimentalment contraria i fins hi tot alguns convençuts amb mentalitat colonitzada que va fent forat.
Cal deixar clar, que la Diada no es cap festa, es commemora la derrota de 1714 davant el setge borbònic i que va significar la nostra perdua de llibertats com a nació i en bona part individualment, alhora un estatus que encara segueix avui en dia amb diferents formes com marca l’evolució de cada moment. Aquesta es l’arrel, no altra. No es una persona en concret ni cap carta d’amor a Espanya, ni una data escollida a l’atzar, simplement la perdua de llibertats d’un poble sobirà.
Dit això evidentment els que no estan amb aquesta línia no es senten inclosos en les celebracions, ni ara, ni en el passat, ni mai, simplement perquè no les sent com a seves. No es segrest, son els fets i que des de fa prop de 10 anys amb el despertar del sentiment independentista s’han convertit en un fet a combatre pel règim espanyol.
De fet com totes les diades nacionals del món, van adreçades a qui comparteix aquest sentiment de pertinença en un col·lectiu i que el vol lliure i sobirà dins del món. La resta que no comparteixen aquest i que en tenen d’altres també legitims simplement no hi participen, això en el món civilitzat seria el normal.
En un Estat com Espanya, on la imposició i la repressió son les eines no es acceptat, ja que el pensament únic no admet competència.
De fet aquells que no comparteixen aquest sentiment però son democrates aviat tindran una oportunitat de manifestar-se quan veiem les sentències condemnatòries dels nostres presos polítics i entenguin que la llei o el sistema ha de ser una eina per la convivència, mai un arma per reprimir la població, quan això passa com es el cas, cal aixecar el braç sense por i capgirar la tendència com en tenim molts exemples al llarg de la historia.
La Diada no es cap festa.