LA DERIVA DE JOAN TARDÀ
Tots recordem a Joan Tardà a Madrid amb energia i dient les coses pel seu nom defensant l’independentisme català. Malauradament amb el temps s’ha convertit en una parodia de si mateix i amb un tarannà molt allunya de la independència de Catalunya.
Ara escoltem les seves declaracions davant les eleccions internes al seu partit amb el seu suport a Junqueras i dient que ERC hauria de deixar de ser exclusivament independentista. Diu de Junqueras que te la capacitat de llegir la Catalunya real i adequarse als nous temps. Diu que desprès de no haver aconseguit l’objectiu del 2017 i intentar una nova estratègia posteriorment, ara hauria de ser un dipòsit de tots els sobiranismes, totes les sensibilitats ja que República catalana i independència no tenen que ser idèntics. Sobre el conflicte polític diu que el republicanisme polític va lligat a les esquerres espanyoles i critica aquells que han criticat els pactes amb el PSOE i els qualifica d’hegemonia cultural nacionalista que acomplexa sectors del partit.
Aquest personatge ja l’hem escoltat algun cop que és més d’esquerres que independentista, i la seva deriva cap a l’espanyolisme ranci no para de crèixer. Junqueras crec que representa el fracàs del 2017, el convertir-se amb crossa del socialisme espanyol, l’anti unitat independentista, la rendició en forma de presó i judici farsa i altres punts foscos que crec l’inhabiliten ja de la primera línia. Llegir la Catalunya real, era cosir la unitat independentista deixant el partit en segon lloc quan tocava i fer tot el possible per arribar a complir el compromís desprès del Referèndum guanyat el 2017 i això no és llegir res que no sigui per interès propi. No hi ha dipòsits de tots els sobiranismes. La sobirania és la independència i un partit que te com objectiu la independència no pot actuar com un partit amb un Estat darrera i on l’eix és dreta i esquerra perquè evidentment falta la base, l’Estat. Ens diu que República catalana i independència no son iguals, i sap perfectament que signifiquen el mateix, no hi ha invents de mig Estat o Repúbliques autonòmiques. Parla del lligam amb les esquerres espanyoles, quan sap perfectament que l’esquerra a Espanya és una utòpia, ho veiem amb les seves actuacions socials quan governen i amb el seu nul tarannà democràtic igual que la dreta. Dues parts provinents de la farsa de la transició del franquisme a la democràcia de fireta actual i si, las submissió com a crossa socialista a canvi de res, no és un bon negoci i no porta enlloc. Jugar al poli bo i poli dolent i validar un cop i un altra acords que mai arribaran, é senzillament inútil i sense sentit.
Tardà, s’ha convertit en una peça que valida el joc espanyol i la farsa autonòmica com si fos un gran guany.
Es la deriva de Joan Tardà.