ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DEPENDÈNCIA PLENA DE CONTRADICCIONS

Sense categoria

Cada setmana que passa veiem les contradiccions creixents per justificar el que ja no te cap justificació, com es el voler mantenir aquesta dependència per l’estat espanyol, sabent que simplement ens perjudica, i es un llast sense solució pel nostre desenvolupament present i futur. Veiem com la Generalitat, el President, i en aquest cas en Duran i Lleida, canvien els missatges depenent de com bufa el vent, però amb el mateix objectiu de no canviar res.

Desprès de vendre el nou sistema econòmic per Catalunya com la vuitena meravella, i que ens caurien els diners per les orelles, ara resulta, i degut a la falta de liquiditat i l’endeutament creixent, per primer cop la Generalitat emetrà bons particulars per un valor de 1000 milions d’euros ampliables, i a 1000 euros per títol, oferint un generós interès que s’està negociant amb les entitats bancàries, que es comprometen a quedar-se els bons que no venguin, a canvi d’un rendiment addicional. Per la seva part en Duran en el seu bloc, i referent a la proposta estrella electoral que es el concert econòmic, ens diu que en cap dels casos pot arribar a ser el mateix que el que podem aspirar amb realisme per al nostre país, però si que podem aspirar a un nou pacte fiscal, que insisteix mai serà el concert del País Basc o Navarra, i es queixa dels greuges amb altres comunitats espanyoles. Per últim el President català assistirà a la desfilada militar del dia de la Hispanitat, 2 anys desprès de la seva última presència, i lliga molt be amb la petició d’Alberto Fernàndez Diaz pels populars, demanant un acte institucional, i banderes espanyoles per tots els racons.

Crec que aquest gran pacte pel finançament català beneït pels socialistes i convergents amb grans proclames, ha quedat plenament amb evidència que es un nou gran engany que simplement perpetua l’espoli, manté  la balança negativa dels nostres diners amb quatre tripijocs, depèn exclusivament de la LOFCA, i no te cap valor, cosa que comprovem amb les famoses inversions per 7 anys a Catalunya, que de moment s’han incomplert sistemàticament. El nivell d’endeutament es brutal a la Casa Gran, i alarmant en la majoria d’Ajuntaments. La crisi els ha anat molt bé per tapar les misèries, i servir de pal de paller de totes les excuses, però la veritat es que l’espoli i maltracte que patim en forma de 22 mil milions, que cada any van i no tornen, son un element clau per entendre el drama que ens enfrontem, on per primer cop els pagaments a la sanitat de la Generalitat s’han endarrerit, i la venda de patrimoni ha estat una practica habitual.  Aquests bons son una mesura desesperada, però no tenen el valor de denunciar l’espoli que patim sense precedents a cap estat europeu, amb un 10 % del PIB.  Un dia hauran de respondre per la seva responsabilitat, en aquest atemptat al benestar de la població.  Per la seva banda els venedors de fum principals de les eleccions, on en Mas ens deia que amb un informe, que no calia reformar la Constitució pel Concert Econòmic, en Duran ara ens diu el contrari, i ho veu impossible, tal com tenen al País Basc i Navarra, i ho matisa deixant-ho en un nou pacte de pa sucat amb oli per mantenir-nos contents i enganyats.  Quina barra aquest personatge, que es carrega la proposta estrella i frau principal del seu partit, i a més ens mostra sense rubor, quina es la vertadera intenció d’aquest partit, allargar més la agonia autonòmica, per promocionar un nou pacte que simplement no existeix, com ja ha deixat ben clar l’estat espanyol.

En aquestes circumstàncies, amb una retallada estatutària, i una falta de respecte difícil d’assimilar, el president català torna a la desfilada militar per celebrar precisament entre d’altres la nostra colonització, tota una lliçó de dignitat, que l’Alberto Fernandez Diaz, i el seu ultra nacionalisme espanyol ens vol fer encara més institucional al nostre propi territori, quan el seu partit ni tant sols va homenatjar a Rafel de Casanovas el dia de la Diada, amb una falta de respecte intolerable, i ara ens vol donar lliçons.

En definitiva, les justificacions i repliques en els seu pobres arguments son constants i patètics, cosa que evidentment no necessita l’estat propi, al qual li sobren les justificacions.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.