ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DEMOCRÀCIA DE FIRETA

General
La portaveu del PSOE, Soraya Rodríguez davant les discrepàncies internes del partit davant la votació demà de la llei d’abdicació reial ha estat contundent amb frases com “demanar llibertat de vot es demanar que el grup no tingui llibertat política”. Tot un pensament que desvirtua la paraula llibertat i sobretot deixa la democràcia a una alçada molt baixa i que explica el nivell del sistema democràtic espanyol.

Efectivament, molta duresa amb les veus que parlen de la consciència per definir el seu vot, parla d’un reglament a complir intern, i un grup socialista que defensa el compliment de la legalitat i la constitució, i amenaces pels que s’atreveixin a trencar la disciplina de partit al que pertany.

Un partit a la deriva dins una democràcia a la deriva que amb el procés català pacífic i sobretot democràtic ha tret la vertadera situació espanyola i un sistema fet a mida per uns quants amb un punt de partida totalment tutelat per la dictadura existent, i uns partits amb molts d’aquells tics, sinò hereus o còmplices directes del règim de l’horror.

Soraya Rodríguez utilitza greument la paraula llibertat, i ens diu que la llibertat individual es negativa amb la llibertat colectiva, en aquest cas del partit, quan en realitat es totalment al contrari, ja que la pluralitat enriqueix, mai resta, al contrari suma, esclar que amb règims de pensament únic com l’espanyol aquestes coses son difícils, de fet ja fa uns dies que vam sentir alló de que fora la Constitució no hi ha res. Es a dir una mena de presó obligatòria per damunt de la societat que regeix sense remei.

Les amenaces de la portaveu son un punt més amb la disgregació d’aquest partit, on per damunt d’omplir-se la boca amb primàries per escollir candidats, i valors com precisament la llibertat, veiem que res més lluny de la realitat, i la caiguda lliure sembla no tenir aturador.

Ha calgut questionar coses com el dret a decidir o ara una abdicació reial que no tenia ni llei prevista per enfonsar totalment aquest partit, En una democràcia normal no existiria aquesta rigidesa de vot, i excepte en qüestions generals que lògicament marquen la ideològia dels seus components, el representant hauria de donar explicacions als seus votants amb els seus posicionaments, i sobretot ser curós amb la transparència democràtica.

Democràcia en forma de presó per la comunitat que la regeix, i partit que son presons pels seus polítics, aquest es el meravellós sistema democràtic que va aconseguir l’Estat amb el beneplàcit de la Dictadura, i que ara tants anys després segueix immutable al pas dels temps.

En definitiva, nomes calia tensar la corda per fer sortir la realitat de tot plegat, i amb tota la cruesa esta sortint.

  1. Des del fet que les llistes electorals són tancades, veig del tot lògic que els diferents partits i coalicions electorals exigeixin, a l’hora de votar en seu parlamentaria, una unitat en el vot. Per questió de coherència i de centralisme democràtic, que dirien en els temps avant-la-lettre eurocomunista.

    En el sistema electoral espànyol i català, els parlamentaris es deuen als partits i coalicions electorals pels quals han sortit elegits; i estan sotmessos, a l’hora de votar quelcom, a l’organització política en questió. Els representants, en realitat, representen a la organització que es va presentar a les eleccions, pas als votants. La coherència tindria de ser que el vot anès en concordància amb el programa electoral. El fotut és que els programes electorals diuen de tot i més però sense mollar-se gaire… Vaja, que de concretar, poc i malament.

    Atentament 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.