ALBERT CORTES MONSERRAT

La portaveu del PSOE, Soraya Rodríguez davant les discrepàncies internes del partit davant la votació demà de la llei d’abdicació reial ha estat contundent amb frases com “demanar llibertat de vot es demanar que el grup no tingui llibertat política”. Tot un pensament que desvirtua la paraula llibertat i sobretot deixa la democràcia a una alçada molt baixa i que explica el nivell del sistema democràtic espanyol.

Efectivament, molta duresa amb les veus que parlen de la consciència per definir el seu vot, parla d’un reglament a complir intern, i un grup socialista que defensa el compliment de la legalitat i la constitució, i amenaces pels que s’atreveixin a trencar la disciplina de partit al que pertany.

Un partit a la deriva dins una democràcia a la deriva que amb el procés català pacífic i sobretot democràtic ha tret la vertadera situació espanyola i un sistema fet a mida per uns quants amb un punt de partida totalment tutelat per la dictadura existent, i uns partits amb molts d’aquells tics, sinò hereus o còmplices directes del règim de l’horror.

Soraya Rodríguez utilitza greument la paraula llibertat, i ens diu que la llibertat individual es negativa amb la llibertat colectiva, en aquest cas del partit, quan en realitat es totalment al contrari, ja que la pluralitat enriqueix, mai resta, al contrari suma, esclar que amb règims de pensament únic com l’espanyol aquestes coses son difícils, de fet ja fa uns dies que vam sentir alló de que fora la Constitució no hi ha res. Es a dir una mena de presó obligatòria per damunt de la societat que regeix sense remei.

Les amenaces de la portaveu son un punt més amb la disgregació d’aquest partit, on per damunt d’omplir-se la boca amb primàries per escollir candidats, i valors com precisament la llibertat, veiem que res més lluny de la realitat, i la caiguda lliure sembla no tenir aturador.

Ha calgut questionar coses com el dret a decidir o ara una abdicació reial que no tenia ni llei prevista per enfonsar totalment aquest partit, En una democràcia normal no existiria aquesta rigidesa de vot, i excepte en qüestions generals que lògicament marquen la ideològia dels seus components, el representant hauria de donar explicacions als seus votants amb els seus posicionaments, i sobretot ser curós amb la transparència democràtica.

Democràcia en forma de presó per la comunitat que la regeix, i partit que son presons pels seus polítics, aquest es el meravellós sistema democràtic que va aconseguir l’Estat amb el beneplàcit de la Dictadura, i que ara tants anys després segueix immutable al pas dels temps.

En definitiva, nomes calia tensar la corda per fer sortir la realitat de tot plegat, i amb tota la cruesa esta sortint.