LA DEMOCRÀCIA CONTRA ELS ULTRES
Si una cosa ha deixat clar aquest Debat de Política General al Parlament, abans de votar les resolucions, es que hi ha un bloc ideològicament divers, però amb la democràcia per davant per valorar que la consulta es irrenunciable, amb la mà estesa i les explicacions que calguin. A l’altre costat trobem aquest nacionalisme espanyol cec i paranoic, on l’amenaça, les males maneres i la burla més descarada a la democràcia es els seus arguments, com va dir el President, molt “cutre”.
Valoro molt positivament la moció que es votarà amb caràcter urgent per la petició de referèndum a les corts espanyoles, sense especificar la via escollida i deixant clar que serà al 2014 amb la signatura de CIU i ERC, i esperant un afegit d’altres formacions. Alhora la voluntat de tirar endavant l’Agència Tributària Catalana i altres estructures d’estat. També caldria destacar l’acord per part de 4 partits sobre el Manifest Rigol del dret a decidir que a base de rebaixar el text amb la definició de Comunitat humana per Catalunya, força trist per assolir un espectre més ampli i que no sigui simplement pel dret a decidir, base de qualsevol democràcia.
Aquestes vies alternatives de Duran i Navarro han quedat en via morta, ja que no ens enganyem amb 300 anys no han estat possibles, amb l’Estatut i el seu acabament es van enterrar definitivament, ja que ni la voluntat popular expressada a les urnes amb un text ja retallat es va respectar, i alhora articles idèntics en altres comunitats eren validats, donant idea del nostre tracte com a ciutadans de segona i mai iguals a la resta. Realment tots sabem que es una nova estratagema per impedir la voluntat ciutadana de votar i fer-ho per un estat propi, n’hi ha que arrossegaran les seves misèries fins al final del procés.
Més enllà del debat social, on difícilment hi pot haver molts acords, en el terreny nacional i des de diferents ideologies valoro positivament que el Parlament porti aquest procés endavant i amb total transparència. En Joan Herrera va convertir aquesta estima a Espanya, per no confiança amb l’Estat espanyol, amb estima a Catalunya però no confiança amb CIU. De fet, cal dir que de motius no li falten si analitzem els últims 30 anys, però en aquest moment fonamental per la nostra historia, cal una mica de generositat i amnèsia del passat, ja que tothom te els seus pecats, i pensar que si no anem tots units no farem aquest pas decisiu per la nostra historia.
A l’altra costat, deixant de banda aquest ni carn ni peix del PSC, insistint amb reformes constitucionals sense cap suport a Espanya i estats federals que ningú desitja, pel seu be s’haurien de posicionar. Qui ho fa es Ciudadanos i PP, en contra de les més mínimes regles democràtiques fruit de la seva desesperació al comprovar i no admetre que el procés d’emancipació nacional es de la societat i no de quatre polítics abrandat. Cal dir que dins aquest nivell Albert Rivera molt millor que Sanchez Camacho que sembla haver embogit, ja que la seva argumentació es cantar les bondats espanyoles obviant la realitat, posar la Constitució com un mur, intent d’esborrar per exemple els nostres mitjans públics, fer profecia de totes les maldats que patirem amb expulsió d’Europa inclosa i fallida econòmica. Apart de menysprear la societat catalana que ha mostrat el seu camí, i dins la seva ment crea una majoria alternativa i silenciosa. Se’ns dubte un final polític molt patètic i trist per la líder popular ja sense arguments, i amb la mentida i l’amenaça com a solucions.
En definitiva, cal seguir avançant cap a la consulta, i apart de la petició a la cambra espanyola per comprovar un cop més la voluntat nul·la espanyola, cal acordar data i pregunta per preparar la ciutadania per aquest pas històric que ja no pot esperar molt més.