LA DEMAGÒGIA DE LA IMMIGRACIÓ
Els fets de la nau de Badalona destapen un cop més un problema que els nostres polítics i institucions no son capaços d’abordar sense grans dosis de demagògia i utilitzant les persones com armes electorals i no com essers humans.
Aquesta tragèdia humana comença amb unes persones fugint dels seus llocs de residència sigui per la guerra o per la fam en busca d’una oportunitat de vida digne i sense importar el risc del seu trajecte, molts cops enganyats per les mafies internacionals que sense escrúpols fan negoci amb vides humanes amb l’expectativa d’un futur que posteriorment no s’assembla gens amb la realitat.
Un cop aconseguit arribar a la fí del viatge, comença per molts una aventura desagradable, i un peix que es mossega la cua, cap facilitat per la seva integració a la nova societat, sense papers i amb conseqüència sense dret a cap ajut. Sense papers i sense feina obligats a mal viure i arribar a llocs com la nau de Badalona on més d’un centenar de persones vivien amb unes condicions deplorables sanitariament i socialment amb el fatal resultat que ara veiem.
Malauradament no és l’única nau, ni l’única casa en mal estat on per tot el territori català es deu repetir aquesta situació, i on la falta de recursos evidentment porta a la delinquencia, la inseguretat del lloc i on els serveis bàsics com la llum son punxats sense fre al marge del sistema, i en definitiva una condemna a un estil de vida al marge de la societat i sense cap futur ni per ells, ni per la societat que els envolta i que sembla viu en un altre planeta ignorant la situació.
Davant aquest panorama veiem com les administracions es passen la pilota una a l’altra sense cap resultat i utilitzant la tàctica d’amagar el problema per tornar-lo invisible, cosa que en el cas de Badalona ja feia 13 anys la nau era habitada i els diferents Governs de tots els colors han fet el mateix, res. No em val la demagògia de les dites esquerres quan elles també han fet el mateix que les dites dretes i per tant de superioritat moral seria zero.
Cal que els nostres representants sense excuses abordin el tema d’arrel. Assumir que no hi cap tothom, i això no es racisme ni cap isme que tant aviat veiem a la boca del cinisme de molts polítics i entitats i fer un pla pel que puguem assumir tinguin unes condicions de vida i futur normals com la societat que els envolta. Ja se que això comporta riscos de vots perduts amb una societat que permanentment tractada com a nens petits rep missatges bonistes impossibles i falsos, i per tant si no es des del respecte i seriositat del que ens juguem no podrem evitar més naus com la de Badalona per vergonya de la nostra societat i uns polítics deplorables.