ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DEMAGOGIA DE LA CONDEMNA DE L?ATEMPTAT D?ETA

General

Avui fa 30 anys  de l’aprovació de la Constitució Espanyola, un tractat que segons les cròniques ens ha tornat la llibertat, però que en realitat no deixa de ser una posada al dia del regim anterior en molts dels seus aspectes.

 

Gairebé, i per unes hores de diferencia ha coincidit aquesta fita de l’estat espanyol amb l’últim atemptat d’ETA a una Universitat Navarresa, i que ha provocat uns quants ferits lleus i danys materials de consideració.

 

La condemna a l’atemptat  com a tot tipus de violència no deixa lloc a dubtes, però les reaccions posteriors dels partits polítics, i en especial des de El Salvador del Rei d’Espanya i el seu president Zapatero, a part de previsible comença a cansar per l’alt grau de demagògia que supura la seva condemna a l’acció de la banda terrorista, ja que qualifica de xacra el terrorisme radical, apel·la a l’estat de dret com a norma de comportament, i demana la unió dels demòcrates per lluitar contra la violència salvatge entre d’altres consideracions.

 

Anem a pams, en primer lloc aquest senyor no va voler acabar la negociació amb la banda, quan les converses anaven encaminant-se cap al conflicte de fons que evidentment es polític, i amb una llarga treva per part de la banda, i l’estat entenia per negociació de pau, rendició sense condicions com ja havien fet els seus predecessors, per tant ell i el seu aparell son en part responsables d’aquestes accions repudiables que es van produint, ja que amb l’exemple irlandès a la cantonada van voler la via policial per damunt de la paraula, i aquí la tenen.

 

La segona fa riure, l’estat de dret i la unió dels demòcrates, suposo que no es referirà amb ell i el sistema espanyol, ja que convindria recordar-li que es un estat on hi ha una llei per ilegalitzar partits tots amb una determinada posició ideològica, i deixar sense veu amplis sectors del Pais Basc, que tanca diaris pel seu contingut independentista, quan mentrestant altres com La Razon, ABC o emissores com la Cope viurien perfectament en qualsevol dictadura pel seu tarannà, que no vol sentir la veu del poble, i prohibeix les consultes populars per por a les respostes, que acata les lleis nomes quan li convenen i es capaç de modificar lleis una vegada referendades per la població amb els seus tribunals totalment polititzats, i al servei del regim, que no vol descobrir la veritat del franquisme 30 anys desprès amb lleis de pa sucat amb oli que de poc serviran, o que prohibeix seleccions esportives amb persecucions per tot el mon fent un gran ridícul entre moltes altres coses.

 

Finalment dir que la seva llei sagrada consagra la unitat de l’estat via exercit, i nega la igualtat entre tots atorgant un estatus diferent una família borbònica imposada per Franco, i que mante inalterable amb la contribució obligada de tots, entre altres delicadeses del text.

 

Francament fa riure sentir aquestes justificacions a cada atemptat amb un estat que si una cosa no te es democràcia, i per tant no son apte per donar lliçons a ningú, i especialment a Catalunya sabem molt be del que parlem en aquest aspecte, quan som tractats amb normalitat com a ciutadans de segona en tots  els àmbits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.