LA DEFENSA DE L?ESTATUT I LES AMENACES FANTASMES
Els dos partits ara per ara majoritaris a Catalunya,semblen ocupats en una batalla per veure qui diu la falsedat més gran o la hipocresia més creïble. En Felip Puig per part Convergent, amenaça l’Estat en que si manté la mateixa actitud desprès de la recuperació econòmica, posaran sobre la taula el legítim dret a decidir, per la seva part des de les files socialistes insisteixen que el nou model de finançament en els propers anys, acabarà donant un rendiment com el Concert econòmic, i encara en aquesta cursa en Duran i Lleida per Unió, critica no haver practicat cap política d’estat per part del tripartit en els 7 anys de govern. Es ben be de riure per no plorar.
El dirigent de CIU ha dirigit aquesta amenaça a l’Estat, i ens dius que ara ni Catalunya esta preparada per un referèndum, ni la situació econòmica ho permet, però potser si en un futur, i es mostra decebut al comprovar que la nostra realitat nacional no cap a la Constitució. Ens diu que Catalunya no pot seguir el ritme de l’Europa moderna, sinó es te més poder i recursos gestionats per nosaltres, tot i que matisa que això no significa trencar amb Espanya. La sentència del TC ha fet canviar el pensament de molts catalans, i ha posat Catalunya en un carreró sense sortida, on CIU fins ara no tenia necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació que ara contempla. Duran ha secundat les paraules fen una crida a aquells que albiren una Catalunya sense límits, nomes el seu partit els hi pot garantir. Per la seva part la diputada socialista Rocio Martinez, ha dit que es poc seriós renegar d’un sistema econòmic en el marc de l’Estatut, just quan fa dos anys que funciona, i que esta donant bons fruits. El model el defineix com a bilateral, solidari, just i transparent i amb vocació de perdurar en el temps. Critica que CIU mai va demanar el concert econòmic ni al 78, ni al 2006 ni amb els seus 23 anys de govern, i demana com aconseguirà i amb qui aquest concert.
Francament el Sr. Puig cada dia queda més en evidència, ara es fa el gallet fent una amenaça que tothom sap que el seu partit no complirà, ni pot, i diu que ara no estem preparats, encara que no se sap ben be perquè, deu ser aquella immaduresa que tant els agrada comentar, i per acabar-ho de rematar diu que ara no per la situació econòmica, quan precisament es el motiu més urgent per aconseguir un estat, i poder decidir com sortir-ne, vol més poder i recursos, quan Espanya ja ha dit ben clar quin es el límit, i quin es el paper que nosaltres ens toca fer, ho diuen ara, i ho han dit sempre dretes i esquerres tant se val, que no escolta el Sr. Puig. Encara es més esperpèntic quan confessa que fins ara no tenien necessitar del dret a l’autodeterminació, quan es un dret inalienable a tots els pobles, i on el que hem anat fent aquests últims 30 anys es anar buidant els nostres recursos en benefici de l’estat, fins arribar a la situació actual, que ho considerava una situació ideal aquest personatge. Nomes faltava en Duran donant lliçons de polítiques d’Estat, i de no posar límits a la voluntat catalana, quan s’ha caracteritzat sempre pel seu nacionalisme espanyol, aquest si que sense límits.
La resposta socialista tampoc te pèrdua, una lloança a un sistema financer que l’únic que fa es perpetuar l’espoli fiscal actualment de 22 mil milions pels segles dels segles, i no respectar el nostre rànquing un cop fetes les sumes i restes, i on totes les decisions corresponen al Consell general de política financera que de bilateral no en te res, i que segueix rebutjant els límits a la solidaritat com pretenia Catalunya, en definitiva un 10% del PIB perdut cada any, d’això en diu la diputada arriba al concert econòmic, i un sistema just i transparent. Francament el cinisme es de campionat.
En definitiva, aquestes son les promeses dels partits autonomistes que a falta de bons arguments, llencen falsedats una rere l’altre, la ciutadania te a la seva ma castigar-los amb la força del vot.