LA DEFENSA DE LES IDEES
Aquesta setmana vam viure un episodi amb crits d’independència al Palau de la Música per l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les lletres catalanes. Curiosament la imatge va ser l’actual President i espanyolista reconegut Salvador Illa aguantant en la seva cadira i això ens porta a moltes derivades.
Que l’independentisme segueix viu en tots els independentistes és una realitat que no es pot esborrar, per molt que la normalitat catalana per Pedro Sanchez o Illa intenti donar el missatge de passat al parlar del tema amb una Catalunya normalitzada, com si voler la independència no ho fos de normal. De fet Laia Estrada de la CUP el va interrogar en sessió parlamentària sobre si l’havien agradat els cantics, una pregunta cal dir curiosa o sobrera, ja que ha demostrat i confirmat el seu tarannà espanyolista que l’ha permès manifestar-se al costat de l’ultradreta desprès de l’1 O i tampoc calia dir que el PSC catalanista tampoc és el que hi ha ara una sucursal del PSOE pura i dura. El que ja no és tant de rebut en la resposta del President, és que diu que respecta la idea d’independència amb tot el dret a defensar-la políticament. Evidentment sap que no és cert, tal com hem vist amb el procés, es pot defensar com una cosa folclorica però no es pot convertir en fets com la resta d’idees polítiques, o sigui un parany democràtic en tota regla.
Aquesta és la idea democràtica de l’espanyolisme democràtic del qual forma part Illa, una imposició passada pel sedàs de la normalització i una idea contraria que es pot presentar però mai executar sota amenaça policial i judicial sense cap frontera i passant per les clavegueres de l’Estat sense fre.
Així donç, la tàctica del PSC ja la sabem i fa la seva feina per espanyolitzar Catalunya al màxim. El que s’haurien de preocupar tant la CUP com els altres 2 partits, és que en pensen ells sobre els crits d’independència. Fins abans del 2017 tot eren intencions posteriorment ja sabem que han fet i que no estaven disposats a fer, per tant donar lliçons d’independència potser no seria la millor idea. De fet la reflexió seria que els principals culpables de la situació on estem son ells i encara no han après la lliçò de la unitat per arribar l’objectiu per damunt de tot i de les seves quotes de poder autonòmiques.
Per tant la defensa de les idees ha d’anar acompanyada dels fets, sinó seria un engany i amb això tots tenen la seva quota de responsabilitat.