LA DECLARACIÓ INCONSTITUCIONAL, JA HO SABIEM, I QUE
La vicepresidenta espanyola ens confirma que a l’espera de l’informe previ del Consell d’Estat, ja tenen l’aval de l’advocat de l’Estat per portar la Declaració de Sobirania catalana al Tribunal Constitucional, cosa que la deixarà suspesa. De fet han passat de considerar paper mullat i tràmit sense importància aquesta Declaració aprovada al Parlament a fer aquest pas, ja que diuen obre un proces que podria anar més enllà, i que sota la seva intolerància i manca de democràcia preveuen aturar amb aquesta tàctica repressiva, sense pensar que qualsevol intent de qüestionar la sobirania tots sabem que segons la legalitat espanyola es prohibit, però precisament per això el context ha canviat, i el proces democràtic seguirà amb la Constitució espanyola a favor o en contra.
El govern espanyol segueix la seva lluita contra la democràcia i el dret a decidir del poble català, i portarà el text català al Tribunal donant fe de la distancia entre Espanya i el Regne Unit. L’Advocat de l’Estat conclou que l’acord vulnera la Constitució concretament on diu que la sobirania resideix al poble espanyol, i la que parla de la indissoluble unitat d’Espanya. També perquè produeix efectes jurídics extres ja que promou que els poders catalans vagin a una finalitat inconstitucional, ja que identifica el poble català com a subjecte polític i jurídic, i això canvia la seva condició i capacitats que no son reconegudes en la seva autonomia, alhora adverteix que actuarà igual contra qualsevol actuació del Parlament que vulneri la Constitució.
Realment, aquesta decisió espanyola, no per esperada, no deixar de ser sorprenent, ja que un estat dins la Unió Europea, i amb una teòrica democràcia de més de 30 anys, actua com qualsevol vulgar dictadura amb la intolerància i la imposició com a bandera. Primer per malbaratar els diners públics amb informes que tothom ja podia saber abans de fer-se, i que ara continuara amb la comèdia del Consell d’Estat, per arribar a un Tribunal Constitucional, tot sigui dit, totalment deslegitimat per la seva politització, i actuant com un tercer poder per donar força al caràcter antidemocràtic espanyol. En segon lloc, cal dir que tots sabem que encetar el procés cap a l’Estat propi, evidentment no hi cap dins la Constitució, i per tant segons la legalitat espanyola es il·legal. El que encara no saben o no volen saber, es que aquest procés es basa en la democràcia i la participació ciutadana, i que el desitjable seria seguir la legalitat espanyola, però com la porta es tancada a pany i forrellat, queda en evidència aquelles paraules del govern espanyol en referència al País Basc “que en democràcia es pot defensar qualsevol idea”, mentida, no es veritat, i el nostre exemple així ho deixa clar. La Constitució es com una mena de presó per segons quines aspiracions, per molt pacifiques i democràtiques que siguin, i per tant un cop començat, cap Tribunal aturarà la voluntat popular engegada. Senzillament perquè les lleis son per servir les persones i no a l’inrevés, i la sentència simplement serà ignorada ja que no te cap força jurídica en un context democràtic i de voluntat del poble de Catalunya i el seu Parlament. La indissoluble unitat per gracia divina que dicta les taules de la llei a mode d’amenaça, no han de ser cap fre pel poble català, son una simple mesura de coartació de les llibertats col·lectives i individuals, que nomes depèn d’aquests que siguin efectives o no. Poden portar totes i cadascuna de les lleis del Parlament als seus Tribunals,que això ja no ens ha d’afectar el més mínim, si ho fes, ja no caldria haver començat el nostre camí, per tant no tindria sentit. Crec que ha arribat l’hora de fixar-nos amb nosaltres mateixos, i deixar ja aquest sistema pervers espanyol amb les seves dèries que encara en seran moltes més.
En definitiva, no es pot perdre ni un minut més de son, amb l’actitud d’un Estat amb clares mancances democràtiques, i amb un estat de dret totalment esbiaixat i fet a la mida per no deixar cap espai a la llibertat i a la justícia.
Lleis i decisions d’estat català independent. Negociar? parlar? -l’educació en la immediata ruptura, res més!
Hem de trencar ja el joc de la dependència: Constitució espanyola falsament compartida i mal interpretada i poders coercitius espanyols (exèrcit, policia, jutges).
Ara mateix Espanya no controla la possibilitat de moure l’exèrcit contra territoris sota jurisdicció europea, té les mans lligades per europa en moltíssims sentits cabdals. Europa fa la gara gara a Espanya però en la intimitat la vol més debilitada i partida. Superat l’estadi de l’absoluta capacitat de repressió contra Catalunya, ara és la nostra hora: L’hora dels catalans traïdors que sols malden per abandonar Espanya a la seva sort!
————-
“Hem de fer el salt i marxar. Plenament decidits i sense vacil·lacions. I un cop a fora, cadascú a casa seva, negociar i dialogar tot el que calgui (que caldrà) amb España. Però des de les respectives sobiranies.” (jotajotai)
Independència: més aviat del que molts es pensen.
No hi ha dibuix, estimats Doctor i E., us prometo que no tinc cap pla secret establert ni hi entenc prou com per imaginar una estratègia de desmuntatge d’aquest “statu quo” cada cop més podrit que ens lliga des de fa segles a España.
L’únic que sé -i aquí és on baso la meva convicció- és que això d’ara ja no hi ha qui ho aguanti, que cada vegada som més els que tenim perfectament assumit que, sols, les coses no ens aniran, ni de bon tros, pitjor que ara i que aquest procés serà molt més ràpid i proper del que uns quants s’imaginen.
Ja he escrit en alguna altra ocasió que és evident que no podem estar-nos quatre o cinc anys separant-nos d’España perquè pararem bojos i perquè la malaltissa dèria persecutòria de l’Estat central cada vegada serà més irracional i acabarem prenent mal tots plegats.
Hem de fer el salt i marxar. Plenament decidits i sense vacil·lacions. I un cop a fora, cadascú a casa seva, negociar i dialogar tot el que calgui (que caldrà) amb España. Però des de les respectives sobiranies.
¿I Europa? ¿I les pensions? ¿I les empreses amb interessos a una i altra banda? Jo crec que, com tota la resta del procés, quan el queixal corcat l’hàgim arrencat d’una estrebada -no salivant-lo ni llengüejant-lo durant dies i dies- la situació entrarà en fase de normalitat amb una rapidesa que sorprendrà a tothom. Especialment als que ara no paren de cagar dubtes i vacil·lacions.
Serà, això sí, una situació diferent a l’actual. Tant, que ara mateix és difícil fer-se un cabal a partir dels paràmetres que des de sempre ens han servit d’unitat de mesura. Evidentment la nova estructura política no tindrà res a veure amb l’actual i la gent que ho farà possible en gran part ja la coneixem, però no en les funcions que fins ara han desenvolupat.
No serem Xauxa, ni serem per art de màgia un país endreçat i civilitzat. Ningú ens ha de regalar res. Continuarem tenint pintes i indesitjables contra els quals s’haurà d’anar sense contemplacions. Però serem, senzillament, un país diferent, lliure i sense rèmores del passat. Un país per començar a construir i, sobretot, desprès totalment de les adherències espanyoles.
I pel que fa a España no siguem il·lusos: hauran de passar dues o tres generacions per superar les rancúnies i els desencontres. Em sembla lògic, al capdavall, i no espero pas el contrari. Caldran unes quantes dècades perquè un català pugui tornar a España sense recances i a l’inrevès. Una llàstima perquè jo ja no ho veuré, però no feu escarafalls perquè ara -i des de fa força temps- això ja està passant. O sigui que poca llàgrima, menys angúnies i cap endavant.
Ja ho veieu, doncs, no tinc cap pla ni disposo d’informació privilegiada. L’únic que sé és que cada dia que passa la separació és més a prop. Que tot és a les nostres mans. Que si ens ho proposem, no defallim i no deixem passar-ne ni una l’èxit no se’ns pot escapar.
Llavors deixarem de ser independentistes perquè serem, senzillament, independents. Us ho imagineu? I ja podrem derivar les nostres energies cap a coses noves i ben positives perquè, això sí, serem imparables i farem goig.