ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CREDIBILITAT PERDUDA

General

Quan observes una persona i tot el que va dient, una veueta interior et diu que no s’ho creu de veritat, es quan apareix el fenomen de la desafecció a nivell individual o col·lectiu.

Tot això m’ha vingut al cap al sentir les declaracions del President en funcions de la Generalitat Carod Rovira en una emissora de radio. Una persona amb una facilitat de paraula digne d’un gran polític, no pot caure en aquest nivell tant baix com el que ens vol vendre, i menys aquests dies pel càrrec accidental que ocupa.

 

Una persona amb unes engrunes de dignitat, i des de la posició que ocup,a desprès de l’afer d’Iniciativa ràpidament hagués cridat a Palau al Conseller Saura per demanar explicacions amb caracter clarament enutjat, i si cal demanar-ne la dimissió.  Desprès de saber que aquest partit va comunicar al President Montilla el seu acte, i va obviar la formació republicana, i al seu president en funcions, crec es un acte intolerable.

 

Enlloc d’això, veiem tot un seguit de raonaments de fugida d’estudi, de treure importància a l’afer, i de qui dia passa any empeny amb un exercici de funambulisme que reflexa les actituds d’ERC en aquest govern, es a dir de submissió total, i a favor de les cadires per damunt de tot, renunciant a tots els principis existents.

 

Es molt difícil guanyar la dignitat, però molt fàcil perdre-la en pocs instants, i Carod ho esta aconseguint amb un temps record, empassant-se tots els gripaus que li van arribant, amb uns arguments que a hores d’ara ja no enganyen a ningú.

 

Us imagineu que hagués passat si enlloc d’ICV, ves estat ERC la que passant per damunt de totes les formes, i desmarcant-se del front comú  hagués anat a pactar pel seu compte amb el PSOE.  En aquests moments sentiríem paraules com irresponsables, infantils, venuts, entre d’altres gentileses, i segurament amb alguna dimissió demanada pel mig, com recordo en un cas diferent però per fer una comparació, el de la trobada amb ETA a Perpinyà i que va acabar com tots sabem, s’enrecorda Sr. Carod?.

 

Es una llàstima veure com les persones van canviant i esborrant la bona feina feta anteriorment per acabar amb un mal regust de boca.  El poder se’ns dubte no te compassió.

  1. Potser el poder no té compassió però sols qui té ambició veritable lluita per mantenir la credibilitat. A hores d’ara sols els queda anar desapareixent del mapa polític català, sols cal temps pels relleus de persones i partits. Suposo que ho saben, i es conformen amb què la devallada sigui prou lenta com per poder sucar un temps.

    Però us heu fixat que ja no cola? 23 anys de pujolisme per deixar de creure que erem “els primers” d’Espanya, 4 anys de tripartit per deixar de creure que podíem bastir una alternativa nacional amb el PSC, 2 anys d’estatut per creure que es podia consensuar una reforma de mínims honorable amb els espanyols…2 mesos per creure que podia haver unitat en el finançament.

    Ara ja no tenim ganes de seguir perdent el temps amb engatussades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.