LA CONVIVÈNCIA I LA DIVERSITAT
Avui apart del surrealisme d’una vaga per Palestina que no te ni cap ni peus, també a Catalunya és commemora l’aniversari de l’afusellament del President Companys a mans del franquisme i com sempre els actes d’homenatge i els discursos hipocrites son el pa de cada dia.
El President Illa reivindica Companys per recordar a Espanya que la convivència és reconèixer i garantir la diversitat, la dels seus territoris o les seves llengües. Ens parla de visions oposades però que creu es resoldran amb diàleg i treball. Diu que Companys és patrimoni de tots els catalans i lloa el seu darrer escrit a la seva filla dient que segueixi amb optimisme el camí de la seva vida. El President continua afegint que Catalunya continua escrivint el seu futur sense pors ni rencors i amb memòria escoltant a tothom i afirmant que la majoria de catalans i espanyols volen compartir esforços, solidaritat i solucions sense confrontacions estèrils. Oriol Junqueras ha demanat un altre cop un acte de desgreuge per aquest assassinat.
Realment quan és manipula la historia d’aquesta manera tant matussera qualsevol cosa sembla un argument. Espanya entèn la convivència com uniformitat i submissió i odia la diversitat com ha demostrat al llarg de la seva història, nomes com a concepte folcloric, això inclou la identitat i la llengua evidentment que sempre ha intentat afeblir i combatre com anem veient sovint. No son visions oposades, son concepte d’identitat i això no ès pot resoldre amb diàleg ja que aquest no existeix per aquest tema. De fet el 2017 és un gran exemple d’aquest respecte que parla el President amb la violència policial i posteriorment la repressió i un cop d’Estat en forma de 155 que encara dura per apagar una revolta pacífica i democràtica de la societat catalana. Com vol que no hi hagi rencors, ni memòria.
Tal com va quedar demostrat la majoria de catalans no volem compartir esforços ni solidaritat amb Espanya, i la confrontació qualificada com estèril, és diu democràcia, un espai on la gent decideix i te tot el dret de veure reflectida la seva decisió, que no vol dir anar en contra de ningú, sinó iniciar una relació més sana i lliure. Per la seva banda Junqueras torna a fer el ridícul demanant un acte que mai es produïra, això no és Alemanya on el Govern va demanar perdó pel nazisme, a Espanya per si no ho sabia el franquisme va dirigir la falsa transició i continua ostentant el poder a les institucions com si tal cosa sota el paraigues de la falsa democràcia i un Rei nomenat pel mateix Dictador. El botxí en aquest cas no demanarà mai perdó a la víctima, seria com admetre la culpa.
Aquesta és la convivència i la diversitat.