LA COMPARATIVA DE SEMPRE
Aquell mirall en que molta gent a Catalunya veu el País Basc, una admiració pel que fan i com ho fan que en el fons no deixa de ser una autoflagelació propia que ara torna a veure la llum amb força.
Efectivament en poques hores veiem com per un costat el President d’Aena ja adverteix que els acords del Govern espanyol i altres administracions com la Generalitat pel que fa a AENA son paper mullat i no permetran que utilitzi el seu 51% per prendre decisions sobre la gestió dels aeroports, una cosa que deixa en res el relat i somni d’alguns de que la part catalana pugui participar a la gestió de la infraestructura. Apart ens diu ben clar que no s’aplicaria mai ja que considerarien nul de ple dret. Al mateix temps Euskadi rep les competències de prestación i subsidis de desocupació i assumirà la gestió de les 30 oficines del SEPE en aquell territori conjuntament amb els seus treballadors. Aquest fet ja ho portava l’Estatut de Gernika del 79 i ara serà una realitat i no serà la darrera competència vertaderament important que caurà. Ara han aprofitat el moment de debilitat política per fer-ho realitat.
Ara escoltarem que com els bascs tenen tot, saben negociar i en un altre costat de la taula uns catalans que sempre son enganyats i vetats per qualsevol cosa amb un relat allunyat de la realitat.
La realitat història es que el País Basc te el Concert Econòmic pels seus furs històrics i a partir d’aqui els partits hegemònics amb els diners a la butxaca i la gestió en el seu cap no han necessitat la independència i si aprofitar aquestes eines en benefici dels seus ciutadans. Recordem com el Lehendakari va fer mans i mànigues per evitar el referèndum català i insistir en unes eleccions, no era per estadisme, era perquè per primer cop podien veure amenaçat el seu estatus dins Espanya si Catalunya marxava i això va encendre totes les alarmes. Els nostres partits mentrestant saben que dins l’Estat el nostre paper és molt més semblant a una colònia, el nostre pes res te a veure amb el basc i això fa que certes coses mai arribaran. Per acabar la jugada els nostres ben contents en l’Espanya autonomica saben que és més important el relat que els fets, ja que el primer com hem vist amb el finançament singular, el català o rodalies per exemple mai seran una realitat i per tant col·laborar amb l’Estat per emmascarar la jugada és la seva feina principal. No son pitjors negociadors, es que no tenen res que negociar.
Espanya ens considera i tracta com una colonia des de 1714 i això no ha canviat, un català sempre serà una alerta i algú a combatre i no donar ni aigua. El País Basc te un respecte que res te a veure.
Aquest emmirallament per les el·lits ja no s’entén de cap manera, la gent és tot un altra cosa, ja que en aquest cas els interessos son comuns i compartits.
La comparativa de sempre.