ALBERT CORTES MONSERRAT

El president Montilla ha assistit avui al Senat per cremar un altre dels cartutxos, per salvar un text que es la seva taula de salvació per seguir insistint amb la via autonomista, davant la indiferència de la resta d’autonomies, i utilitzant entre altres la llengua catalana, què ha servit per tornar a fer-ho demanant el seu reconeixement desprès de 30 anys de suposada democràcia, tot un símptoma de la inutilitat dels seus gestos, on per cert en Saura per ICV, i Carod i Puigcercos per part d’Esquerra l’han acompanyat, qui els ha vist i qui els veu.

El líder d’Esquerra Joan Puigcercos, ha expressat la seva presència per deixar clar a Madrid la unió catalana, dient que quan s’ha de defensar el país a Madrid cal ser un de sol, tot i no esta d’acord amb tot. CIU ha excusat la presència d’en Mas, perquè afirma que caldrà el suport del PSOE per reformar el TC, i la resta es perdre el temps.  El president ha demanat la renovació urgent dels quatre magistrats caducats, i ha advertit que de no fer-ho es posa en risc el pacte constitucional, i donar arguments als partidaris de la ruptura amb Espanya. Ha recalcat que no demana lleis a mida, però si respectar els acords de la transició. Diu que ha vingut a parlar de Catalunya, però que això també es parlar de l’estat espanyol, i ha demanat sobretot respecte. Ha utilitzat les quatre llengües oficials, criticant el dèficit d’integració de les llengües que es parlen a l’estat, i demanant la seva normalització, amb el discurs de la pluralitat i riquesa en aquest sentit.  Per la seva banda PSOE ha promès estudiar el tema, i PP no s’ha oposat de moment.

 

Aquesta idea de la defensa del país a Madrid que expressava en Puigcercos, crec que esta morta o simplement obsoleta, a  no ser que segueixis creient que Madrid es el nostre centre de gravetat.  Son molts anys d’un imaginari col·lectiu on nomes existia l’estat espanyol, i que Madrid era com el pare que quan ets petit vas a demanar permís per fer qualsevol activitat.  Crec que els que mentalment estem alliberats, no hi hem d’anar a fer res a la capital espanyola, i veiem el món en global, sabem el pa que s’hi dona, i els rèdits que en podem treure, i aquests son els que ens han portat fins on estem ara. Per tant que això ho digui el líder d’un partit teòricament independentista, no deixa de demostrar com ha canviat aquesta formació en el seu periple pel govern català. El president Montilla ha fet el seu paper, i ha parlat d’uns acords i uns pactes a la transició, què simplement no han existit mai, ja que com he dit altres vegades no es pot confondre imposició amb pacte amistós, i la transició simplement va fer un traspàs suau de la dictadura a  una pretesa democràcia, que amb el seu text legal principal tenia com objectiu acabar la feina homogeneïtzadora de tot el territori, i esborrar qualsevol identitat que no sigui precisament la que ens ve de Madrid.

 

Pel que fa a les llengües, i la petició de respecte envers un estat privilegiat per la seva riquesa en aquesta matèria, crec que també es un discurs mort i enterrat, l’estat espanyol nomes vol una llengua, la castellana, i el demes son notes folclòrikes sense cap consideració, fins hi tot han arribat a l’extrem d’inventar una llengua, la valenciana, en contra de tots els filòlegs del món per, afeblir-ne un altre, la catalana, que consideren un enemic a batre.  Per tant demanar pluralitat a aquestes alçades, nomes es fruit d’aquesta dèria socialista per insistir amb el mateix, i  per no trencar definitivament la partida, on per cert i amb les peticions d’unitat del líder republicà, caldria recordar-li que els diputats socialistes catalans a Madrid mai han prioritzat els nostres interessos, i sovint hi han votat en contra, per tant no s’hi val ara fer escarafalls, quan els seus principals aliats al govern català no han complert mai amb aquest paper.

 

En definitiva, un nou capítol trist per la política catalana, i que esperem que sigui dels últims, per poder encetar un nou llibre on es respiri aire fresc.