LA CLAREDAT
La roda del hamster segueix rodant i ara el President Torrent proposa la original idea d’un Pacte de Claredat per fer les bases del Referèndum d’autodeterminació. De fet Borrell ja ha contestat dient que ja han dit mil i un cops que un Referèndum com aquest no cap dins la Constitució.
Francament seguir insistint un cop i un altre amb diferents noms fins a l’infinit no ens porta enlloc. Com a mínim no ens portarà a la solució al conflicte. Demanar diàleg constant quan el 155 segueix actiu amb la part econòmica, judicial i repressora, quan els principals partits han dit tants cops que no, quan ni els informes de l’ONU son atesos, i quan la farsa de judici no ha fet posar vermell a ningú, es una gran presa de pel.
Crec que Espanya si que ha actuat amb claredat, ha mostrat la seva cara, les seves intencions, i les seves maneres sense rubor i el silenci complice de les institucions europees. Desmuntant la fal·lacia dels nostres suports internacionals sense moure un dit ni assumir cap risc.
Els nostres partits sembla que busquen la manera de fer oblidar els nostres anhels i sacrificis per decidir el nostre futur i tornar a una autonomia de segona com abans sense escarafalls.
Tanmateix caldria dir tant els partits com les entitats civils que nomes hi ha tres formes d’arribar a la independència i poca cosa es pot inventar en aquest sentit, la primera es que l’Estat matriu es desintegri com l’antiga URSS, i això de moment no es veu properament probable. La segona seria la via escocesa, acord amb l’Estat per fer un referèndum amb les seves condicions i que la societat decideixi amb el seu vot el seu futur amb una acceptació de les dues parts, cosa que com deia a l’Estat es un impossible com podem constatar cada dia i la tercera es unilateralment, podria ser per la força que no seria el cas, o per mitjans democràtics i pacífics que si era el cas. Per tant cal determinació, unitat i arribar fins al final.
Qualsevol altre metodes es seguir fent rodar una roda que ja no dona més de si, i uns partits amb mentalitats sotmeses i acomplexades que busquen com semblar que, o fer veure que, abans de la sinceritat de fer les coses.
En definitiva si que fa falta un pacte de claredat, però dels nostres partits amb la societat catalana.