LA CIUTAT MORTA
Arran del documental emés a la televisió sobre el cas 4 F, on queda retratat les clavagueres del sistema, concretament les forces de l’ordre que actuant amb total impunitat ajuden a que el mateix perverteixi la seva funció en benefici del control sense mesura i en contra de la llibertat més elemental de la societat que es regeix pel mateix.
De totes maneres, condemnant evidentment la censura de 5 minuts com a les millors èpoques de la Dictadura, analitzem primer que la informació es clarament parcial, quan una part a propia voluntat no es pot defensar, i ens ensenya que aquesta superioritat moral, puresa o esperit de revolució de les esquerres queda totalment desmuntat si es que calia, convertint els seus missatges moltes vegades en simple populisme d’anar per casa. Cal dir que els fets vergonyosos que ens expliquen, amb tortures, proves desaparegudes, acusacions en entredit i un suicidi a la presó com a consequencia més cruel fins ara, apart de la total impunitat de l’aparell de poder sense control, es fa en època de tripartit d’esquerres a la Generalitat i Govern socialista a l’Ajuntament de Barcelona. Un partit com ICV que tantes vegades el veiem prioritzar l’eix dreta-esquerra i ens explica les maldats de la seva ideologia contraria ens amaga i ha colaborat a silenciar aquest cas tant dramàtic i espantós. Caldria preguntar a Joan Herrera si aquesta es la societat que vol canviar.
Com diu en Vicent Sanchis no podem fer creure que el piercing es bo i l’uniforme dolent com a resposta als que defensen el contrari. Es ben cert, no hi ha un sistema perfecte, però el control descontrolat es la pitjor arma contra una ciutadania indefensa i sense possibilitat de trobar justicia o ampara en el que se suposa hauria de ser la seva protecció.
Es condemnable, aquell que volent pujar als altars una determinada ideologia amaguen les misèries o vergonyes sota l’estora que tots han ajudat a omplir, d’un costat a l’altre.
En aquesta línia, trobem a Miquel Iceta, que critica l’acord Mas-Junqueras, declarant-se fart de les Estructures d’Estat amb una comparació amb la mort a Tarragona d’un pacien per no ser atés al servei d’hemodinàmica. Un altre mentida que cal denunciar. Caldria recordar a aquest desmemoriat ue en èpoques del segon tripartit de Jose Montilla el servei funcionava 45 hores setmanals, i ara 84 hores, les dues insuficients s’ens dubte, però si pràcticament s’acusa de criminals ara, que no serien els que ho feien la meitat.
Es una nova mostra, d’aquesta esquerra que torna amagar les seves misèries quant te responsabilitats de Govern, per vendre un projecte pur, nou i eficient. No es pot jugar amb la gent de bona fe d’aquesta manera, ja que els sistemes tots son millorable, però finalment els fan bons o dolents les persones, i com deia aquella cita religiosa “qui estigui net, que llenci la primera pedra”.