LA CIMERA DEL CINISME
Ahir, cimera urgent sobre la llengua a Palau i algunes conclusions i reaccions que haurien de treure els colors a més d’un i sobretot haurien de provocar una indignació a la societat davant tant de fum i mentida en un llarg periode.
El President Aragonès va sortir a explicar mesures per blindar la immersió i assegurar el seu funcionament davant els atacs rebuts. Activaran el cos d’inspectors per per supervisar el compliment dels projectes lingüístics dels centres alhora que un estudi de la universitat de Barcelona farà un est
Aragonès reforça la inspecció a les escoles perquè es compleixi la immersió, com diu si la classe de matemàtiques s’ha de fer en català, ho comprovaran. També la Universitat de Barcelona farà un estudi exhaustiu de la situació al país. Un pla immediat de promoció de la llengua a tots els centres i un increment de docents als centres afectat per la sentència del 25% i preservar així el projecte de llengua. Ha cridat a la mobilització de la societat per protegir un sistema d’èxit.
Realment, totes aquestes mesures, ens indiquen i afirmen que fins ara no s’havien fet, que el tant lloat sistema d’immersió lingüística com ja sabiem, ni ha estat mai controlat, ni ha estat una preocupació per part dels diferents Governs catalans desprès de la seva aprovació, més enllà dels discursos sobre el mateix. El cos d’inspectors ens diuen que fins ara no havia controlat si efectivament es complia en els centres la llengua catalana com a eina vehicular, cosa greu. Tampoc s’ha volgut vigilar el personal, es a dir els docents que havien de transmetre aquest sistema als alumnes com qualsevol altre deure un qualsevol feina, es a dir no es podia obviar i si es feia les sancions i fins hi tot expulsions del cos com qualsevol feina haurien d’haver estat un toc d’alerta per tot el col·lectiu, però s’ha deixat fer com si res.
Per suposat, cap bri de desobediència, augmentar els docents en els centres afectats en un poti poti per un assumir la responsabilitat de defensar la llengua. Per últim, seguir traspasant la responsabilitat a la ciutadania amb la seva mobilització, quan ells la representen i en tenen l’obligació que mai han assumit. Tot un simptoma de la submissió i feblesa dels nostres representants. Un engany que ens dona idea de la cortina de fum que l’Autonomia catalana ha representat pels nostres interessos i en aquest cas un tema cabdal com la nostra llengua.