LA CENTRALITAT POLÍTICA
Les paraules de Duran i Lleida dient que no es resigna a deixar que ERC passi al davant de CIU, i que ni tant sols el consola que hi hagi una majoria a favor de l’Estat propi amb la seva formació en segon lloc, ens deixa ben clar que el que menys l’importa a aquest polític es el procés que compleix el mandat de la societat catalana, i segueix amb les batalletes de curta volada sense assumir cap errada, i amb el partit per davant del país. Com li han respost des de CDC, la centralitat es el dret a decidir i el nou panorama no admet personatges com aquest que intenten frenar el nostre camí des de dins, i es creuen que el temps segueix ancorat en el passat.
Efectivament en Josep Rull ha respost en relació a la suposada pèrdua de centralitat de CIU, que aquesta està en el dret a decidir, i ha demanat complir el programa electoral, un contracte que no admet ambigüitats que generen gran rebuig entre la ciutadania. De fet Duran no discuteix l’acord de govern, ja que el veia com a únic possible, però si que les retallades siguin pel seu partit, i el discurs sobiranista pel seu soci, oblidant la seva incapacitat per governar en l’època del tripartit. No te cap autocrítica per la seva gestió o el seu partit, i alhora cap pels pals a les rodes que ha posat en el projecte de Mas, amb la vella tàctica de desgastar al seu soci, però mai trencar amb ell. Precisament aquesta possibilitat especula un pacte a la navarresa amb els Populars, on avui ens trobem al seu portaveu Enric Millo defensant la impugnació de la Declaració de sobirania, com la resposta democràtica a qui intenta trencar la convivència, defensa el diàleg per superar la confrontació, i acusa al Govern per l’impagament de la despesa farmacèutica, quan te les competències i els recursos, oblidant qui no paga a Catalunya.
Resulta francament esgotador haver de sentir en Duran i els seus discursos que ja semblen de fa molts anys, ja que sembla viu en el mateix escenari de fa deu anys, sense cap mirada a l’exterior per comprovar que efectivament la societat ha canviat i l’escenari també. Per molt de greu que li sàpiga, la centralitat com diu en Rull es el dret a decidir, i el clam per l’Estat propi, la manifestació de l’11 de setembre, les diverses enquestes i els programes electorals del partits amb els resultats que tots coneixem son un aval irrefutable. Tampoc sembla haver entès que un dels punts principals de l’esmentat programa, no subsidiari, no es pot ventilar amb ambigüitats calculades que durant tants anys han fet tant mal a Catalunya, i la societat exigeix el seu compliment. De fet aquest paper seu a Madrid per no denunciar el que era i es un fet inqüestionable porta al tema de les retallades, i com diu en Junqueras, aquestes i durant aquests preparatius per la Consulta s’hauran de fer, però denunciant, i deixant ben clar qui son els autèntics culpables de les mateixes amb els seus impagaments premeditats, el seu espoli desmesurat, i les seves exigències fora de qualsevol lògica, no es qüestió de quedar be o malament, guanyar vots o perdre pes, simplement explicar la realitat, i ells en tenen tots els arguments i la posició per fer-ho sense embuts. Es tracta d’assumir errades com els mateixos casos judicials de finançament del partit que no es poden passar de puntetes sense assumir cap responsabilitat, i es tracta de que ara ens juguem el futur del país, i no un grapat de vots miserables en una Catalunya autonòmica sense cap poder real per exercir. Alhora s’hauria de preguntar si la seva actitud ajuda molt quan sembla remar en direcció contraria, i naturalment d’això no en diu res, però la gent ho valora negativament com no pot ser d’altra manera. Per últim aquesta especulació sobre el pacte a la navarresa amb els populars, el portaria a assumir tarannàs com el d’en Millo que ens justifica la impugnació com una resposta democràtica i demana diàleg. Caldria dir que la democràcia es deixar que els ciutadans votin en unes urnes i no prohibir les mateixes. Pel que fa trencar la convivència, expressar la opinió, i que la minoria accepti el resultat de la majoria, això es la base del sistema democràtic essencial i no trenca res, a no ser que es pensi en altres sistemes que ja fa anys van acabar amb la mort del dictador al llit. Demana diàleg, quan fa pocs dies van votar a Madrid contraris a una petició de diàleg entre els dos governs per poder celebrar una consulta si arribava el cas, en que quedem, diuen no a la conversa i ara demana suposo monòleg, que es el que estan acostumats des de fa molts anys. Per últim, cal molt cinisme per fer sang dels impagaments de la Generalitat i les seves competències, quan sap perfectament que l’Estat moros que tenim no es caracteritza precisament per respectar les mateixes.
En definitiva, i tornant a la centralitat, es un nou rumb que no entén de velles pràctiques que ja no tenen sentit, i tothom que vulgui jugar s’ha d’adaptar als nous temps.