ALBERT CORTES MONSERRAT

En la final de Copa del Rei de futbol, celebrada ahir a València entre el Barça i Ath. Bilbao, al marge de la comunió entre les dues afeccions, i una nova exhibició de futbol blaugrana que ha portat el primer títol de la temporada, a l’espera dels dos que queden pendents.  L’altre vessant ha estat la constatació que les polítiques de censura què tant funcionaven a la dictadura, segueixen plenament vigents per amagar la realitat.

Efectivament les diferents crides fetes per diferents col·lectius  es van veure reflectides a Mestalla poc abans de començar la final, i aparèixer el Rei Borbo a la tribuna amb el so de l’himne espanyol de fons,  i una resposta majoritària en forma de xiulada general i rebuig per part dels seguidors catalans i bascos, què per part dels mitjans espanyols han rebut amb indignació, i la constatació de què aquesta democràcia es pura fantasia.

De fet la retransmissió per TVE no va emetre en directe el moment i misteriosament va fer connexions amb Barcelona i Bilbao, per posteriorment demanar disculpes, i emetre en diferit el moment en el descans, però amb el so manipulat per no sentir l’esbroncada.  Diverses ràdios i mitjans han expressat la seva indignació qualificant d’humiliació a l’himne nacional, i preguntant que feien aquests dos equips jugant aquesta competició, suposo no recorden què passa quan una federació  vol oficialitat i competir en el món, i demanant respecte, precisament els què ells mai tenen.

Cal dir què es van requisar per part de la policia 5000 cartells de les JNC amb el famós “Catalunya is not Spain”, tot hi què no van poder impedir una gran pancarta “We are nations of Europe, Good Bye Spain”, així com centenars d’estelades i banderes basques què a traves de les imatges televisives van intentar enfocar el menys possible, i amb el deliri de la manipulació van enfocar un seguidor basc amb la ma al pit detingudament quan sonava l’himne espanyol.  Mentrestant TV3 es va limitar a passar de puntetes, i al final dir què no havien sentit l’himne i que no s’ha de barrejar política i esport, tot una mostra dels efectes de l’arraconament de la crosta nacionalista com diuen ells.

Pel que fa als polítics José Zaragoza considera la xiulada un error, Duran demana respecte, Ridao què no li va agradar i Rajoy va minimitzar el tema dient que la majoria d’espanyols estan amb el rei, himne i Espanya. Els mitjans de la caverna utilitzen paraules com lliçó d’odi, bàrbars, i peticions de prohibir jugar la copa als dos equips mai més.

Per tant considero que objectiu complert, la llibertat d’expressió va tornar a ser rebutjada per l’Estat, i aquest cop amb mètodes del passat què ja no recordàvem, francament no se que esperàven, son ells i la seva legalitat la què impedeix fer consultes a la població per aplicar el dret a decidir, i per tant no poden demanar respecte etern als símbols imposats per la força. Crec què estan molt mal acostumats a fer el què volen amb la llengua, les infrastructures, l’espoli fiscal, la presa de pel i insult constant sense resposta, per culpa de la mediocritat política catalana, què no esperen que un grup de ciutadans expressi els seus sentiments lliurement en forma de rebuig a un himne què representa un estat i un rei, què per molta legalitat que hi vulguin aplicar, mai estarà en els nostres cors, què evidentment no n’entenen de legalitats.

Les reaccions dels mitjans son normals dintre del panorama tant poc democràtic de l’estat, on la diferencia sempre es  eliminada en nom de la unitat universal i el pensament únic. Pel que fa als polítics, alguns per sentiment com en Zaragoza o Duran es senten ferits, i altres per mediocritat i acceptar el joc legal espanyol com en Ridao, son tant previsibles i miserables com sempre.

En definitiva una gran demostració de la força del sentiment independentista, i què tot no esta perdut, vers al contrari, això fa que l’estat es mostri cada cop més agressiu, i utilitzen mètodes què demostren la seva intolerància i ancorament en el passat. Ara no podem afluixar, i les iniciatives es tenen què multiplicar per aconseguir el que els nostres polítics ens neguen , el dret a decidir el nostre futur.